Cases Barates
(Barcelona | Bon Pastor - Barcelonès)


Barcelona - Cases Barates

Barcelona - Cases Barates (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Cases Barates

Barcelona - Cases Barates (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Cases Barates

Barcelona - Cases Barates (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Cases Barates

Barcelona - Cases Barates (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Cases Barates

Barcelona - Cases Barates (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Cases Barates

Barcelona - Cases Barates (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Cases Barates

Barcelona - Cases Barates (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Cases Barates

Barcelona - Cases Barates (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona  Bon Pastor - Cases Barates

Barcelona Bon Pastor - Cases Barates (Foto: Sergi Suárez, 2023)

Barcelona  Bon Pastor - Cases Barates

Barcelona Bon Pastor - Cases Barates (Foto: Sergi Suárez, 2023)

Barcelona - Cases Barates, als anys trenta

Barcelona - Cases Barates, als anys trenta (Foto: Anònim. Ajuntament de Barcelona)

Barcelona - Pintura de l'any 1935 d'Ubaldo Izquierdo Carvajal (fragment), amb les Cases barates en primer terme i a la seva dreta la fàbrica de Can Sala

Barcelona - Pintura de l'any 1935 d'Ubaldo Izquierdo Carvajal (fragment), amb les Cases barates en primer terme i a la seva dreta la fàbrica de Can Sala (Foto: Albert Esteves, 2020)



TipusConjunt urbanístic
Període1911-1929
AutorXavier Turull Ventosa
Situació Barnola / Bellmunt
L'any 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera, es va construir al costat del riu Besòs, un enorme barri artificial destinat a allotjar els immigrants que, procedents del sud d'Espanya, arribaven a Barcelona, atrets per l'expansió industrial de la ciutat. Els terrenys, un conjunt de camps de conreu propietat de la marquesa de Castellvell, estaven força allunyats de la ciutat i, de fet, pertanyien al terme de Santa Coloma de Gramenet. Es va denominar originalment Milans del Bosch, en homenatge al militar Joaquín Milans del Bosch, aleshores governador civil de Barcelona, però durant la República es va batejar amb el nom de Bonaventura Carles Aribau. Constava de 784 cases de dimensió reduïda (entre els 40 m² i els 80 m²), d'una sola planta, algunes amb un petit jardí. El seu aïllament i la seva peculiar configuració urbanística, van propiciar una estreta relació entre els veïns i un sentiment d'identitat pròpia al marge de la resta de barris de la ciutat. Tanmateix, a les acaballes del segle XX, les condicions de moltes d'aquestes cases eren força deficients i el conjunt del barri mostrava símptomes de degradació.

Des de 2007 està en curs un projecte de progressiu enderrocament de les cases, substituïdes per moderns blocs d'habitatges. Només està prevista la conservació d'una illa de setze cases, vuit de les quals seran museïtzades i les altres vuit seran destinades a equipaments pel barri. La remodelació no va estar exempta d'una forta polèmica a causa de l'oposició d'un grup de veïns disconformes amb la desaparició del barri i amb les condicions ofertes per l'Ajuntament. També l'ONG Arquitectes Sense Fronteres es va manifestar partidària d'un tipus d'actuació que respectés el conjunt com a mostra d'arquitectura popular i part important del patrimoni de la ciutat. Amb tot, l'any 2019 ja només quedaven unes poques illes, pendents del seu imminent enderroc.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català