Casa Gralla
(Barcelona | El Pi - Barcelonès)
Casa Gralla, dibuix de Joan Fatjó, 1889-1890 (MUHBA)
Casa Gralla (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 1856)
L'antiga casa Gralla. Barcelona: impremta de Joan Roger, 1842-1845
Casa Gralla. Fotografia de l'any 1856
Casa Gralla. Gravat procedent de Le Magasin Pittoresque ( Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 1857)
Dibuix de la portalada Casa Gralla (Ilustració Catalana, núm. 59, 1882)
Dibuix d'una porta de la desapareguda Casa Gralla (Foto: Del llibre Recuerdos y Bellezas de España, P. Piferrer)
Pati de la casa Gralla, després del trasllat (Foto: Josep Salvany. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya-, 1914)
| Tipus | Edifici residencial |
|---|---|
| Període | Segle XVI-XVII |
| Estil | Renaixement |
| Situació | Portaferrissa, 25 i 25 bis |
| Element desaparegut | Element desaparegut |
De tots els grans palaus desapareguts a Barcelona en època moderna, la casa Gralla és sens dubte el més emblemàtic i la seva pèrdua una de les més llastimoses, no només pel seu inestimable valor artístic sinó pel fet de ser el més rellevant de tots els palaus burgesos renaixentistes que havien arribat en bon estat a la meitat del segle XIX.
El renaixement va trigar a implantar-se a Catalunya i va tenir una difusió més aviat escassa. En aquest sentit, la casa Gralla es pot considerar excepcional. Pertanyia, des d'inicis del segle XIV, a la família Desplà. L'any 1506, Anna Desplà es va casar amb el funcionari reial Miquel Joan Gralla. Va ser ell qui va impulsar la reforma de l'edifici, a partir de 1518, la qual va suposar la renovació de la fesomia exterior de l'edifici, amb un repertori ornamental a la romana, mantenint les estructures i la disposició interna d'època gòtica.
La façana comptava amb quinze finestrals decorats amb una profusió de flors, animals, cornucòpies, llaços i medallons amb bustos d'homes i dones, amb una riquesa escultòrica que no tenia precedent a la ciutat. També el portal, flanquejat amb columnes acanalades i presidit per l'escut familiar, era un prodigi de filigrana amb una evident finalitat d'ostentació. Molts anys després, Puig i Cadafalch es va inspirar en aquesta porta per a la façana de Can Serra, l'actual edifici de la Diputació, a la rambla de Catalunya.
L'obertura del carrer Duc de la Victòria (ara, només carrer del Duc), que obria importants expectatives immobiliàries, va propiciar l'enderroc del palau, no sense un important ressò a la premsa de l'època atesa la magnificència de l'edifici. Finalment, Josep Xifré Downing va decidir adquirir la façana i el pati per refer la casa a la seva finca familiar de Provençals, on ara hi ha l'Hospital de Sant Pau. Les obres de demolició es van iniciar l'any 1856. Tanmateix, Xifré va morir l'any 1868 i el projecte no es va arribar a dur a terme.
Les pedres quedaren en part emmagatzemades i en part disperses, adquirides per diversos col·leccionistes. Algunes portes interiors es van incorporar a la Torre Pallaresa, de Santa Coloma de Gramenet, la llinda de la porta principal va ser adquirida per Francesc Santacana i ara es pot veure al Museu de l'Enrajolada de Martorell. I pel que fa al pati, en forma de claustre, va acabar en mans del marquès de Brusi, que el va instal·lar a casa seva. Quan la casa es va enderrocar, el 1964, va ser traslladat a un dipòsit i, posteriorment, instal·lat en un edifici d'oficines de l'Hospitalet. Pel que fa a la façana, es va perdre per sempre. Segons algunes fonts, va acabar sent utilitzada per omplir l'escullera del port.
El renaixement va trigar a implantar-se a Catalunya i va tenir una difusió més aviat escassa. En aquest sentit, la casa Gralla es pot considerar excepcional. Pertanyia, des d'inicis del segle XIV, a la família Desplà. L'any 1506, Anna Desplà es va casar amb el funcionari reial Miquel Joan Gralla. Va ser ell qui va impulsar la reforma de l'edifici, a partir de 1518, la qual va suposar la renovació de la fesomia exterior de l'edifici, amb un repertori ornamental a la romana, mantenint les estructures i la disposició interna d'època gòtica.
La façana comptava amb quinze finestrals decorats amb una profusió de flors, animals, cornucòpies, llaços i medallons amb bustos d'homes i dones, amb una riquesa escultòrica que no tenia precedent a la ciutat. També el portal, flanquejat amb columnes acanalades i presidit per l'escut familiar, era un prodigi de filigrana amb una evident finalitat d'ostentació. Molts anys després, Puig i Cadafalch es va inspirar en aquesta porta per a la façana de Can Serra, l'actual edifici de la Diputació, a la rambla de Catalunya.
L'obertura del carrer Duc de la Victòria (ara, només carrer del Duc), que obria importants expectatives immobiliàries, va propiciar l'enderroc del palau, no sense un important ressò a la premsa de l'època atesa la magnificència de l'edifici. Finalment, Josep Xifré Downing va decidir adquirir la façana i el pati per refer la casa a la seva finca familiar de Provençals, on ara hi ha l'Hospital de Sant Pau. Les obres de demolició es van iniciar l'any 1856. Tanmateix, Xifré va morir l'any 1868 i el projecte no es va arribar a dur a terme.
Les pedres quedaren en part emmagatzemades i en part disperses, adquirides per diversos col·leccionistes. Algunes portes interiors es van incorporar a la Torre Pallaresa, de Santa Coloma de Gramenet, la llinda de la porta principal va ser adquirida per Francesc Santacana i ara es pot veure al Museu de l'Enrajolada de Martorell. I pel que fa al pati, en forma de claustre, va acabar en mans del marquès de Brusi, que el va instal·lar a casa seva. Quan la casa es va enderrocar, el 1964, va ser traslladat a un dipòsit i, posteriorment, instal·lat en un edifici d'oficines de l'Hospitalet. Pel que fa a la façana, es va perdre per sempre. Segons algunes fonts, va acabar sent utilitzada per omplir l'escullera del port.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí