Cor de la Catedral
(Barcelona | Catedral de Barcelona - Barcelonès)

Iniciat el 1390, a l'època del bisbe Ramon d'Escales, constitueix un dels conjunts escultòrics més notables del gòtic internacional a Catalunya. Les parets del cor, amb mènsules dedicades a profetes de l'Antic Testament, van ser fetes per Jordi de Déu, un antic esclau de l'escultor Jaume Cascalls. El cadirat va ser encarregat a Pere Ça Anglada (o Sanglada), que l'any 1397 viatjava a Bruges, on va adquirir la fusta de roure que havia de fer servir per a l'obra. En la seva execució, enllestida cap a l'any 1399, van col·laborar importants mestres com Pere Oller o Antoni Canet. Cada seient té les misericòrdies (suports) i els medallons esculpits amb motius diversos, en general al·legories, costums, jocs i balls de la Barcelona del segle XIV. També va ser Ça Anglada qui va executar el púlpit, amb pinacles i traceries, i les imatges de Jesucrist i la Verge, envoltats de sants. Es va acabar l'any 1403.

Uns cinquanta anys més tard es va realitzar un segon cadirat -el cadirat alt-, obra de Macià Bonafè, de disseny més senzill. Els dossers i pinacles van ser tallats a finals del segle XV per l'alemany Michael Lochner, mort l'any 1490, i continuats pel seu ajudant Johan Friederich Kassel fins a l'any 1497.

El 1519, l'emperador Carles V va decidir reunir a la catedral el capítol de l'orde del Toisó d'Or. A tal efecte van ser pintats dos anys abans els respatllers de les cadires amb els escuts dels cavallers de l'orde, obra de Joan de Borgonya. I, alhora, l'escultor Bartolomé Ordóñez s'encarregà d'esculpir les mampares de fusta de l'entrada del cor, un treball de gran qualitat, amb escenes de l'Antic i del Nou Testament, en què comptà amb l'ajut del tallista Joan Petit Monet.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí