Torre Pallaresa
(Santa Coloma de Gramenet - Barcelonès)

Entre tots els edificis notables de Santa Coloma de Gramenet destaca amb una especial singularitat la Torre Pallaresa, obra senyera de l'arquitectura catalana del segle XVI, i un dels casals renaixentistes més importants del país, declarat monument historicoartístic d'interès nacional el 1931.

Els seus orígens es remunten a l'edat mitjana o, segons alguns autors, a l'època romana. A les darreries del segle XIV va passar dels Carcereny als Pallarès, fet del qual li prové el nom, fins que el 1520, Elisenda, vídua de Jaume Pallarès, la va vendre al llinatge dels Cardona. Durant el tercer decenni d'aquell segle, Joan de Cardona va emprendre la veritable transformació del vell casal, en el qual va morir l'any 1546, poc després d'haver estat nomenat bisbe de Barcelona.
La reforma de l'edifici va mantenir la planta gòtica, hi va afegir dues torres laterals d'alçada desigual, i una galeria de solana amb arcs rebaixats al cos central. A la planta de la torre més baixa hi ha la capella.

Ornamentalment, combina finestrals i motlluratge gòtics amb nombrosos detalls típicament renaixentistes: bustos, medallons, grotescos, motius florals... Destaca la porta principal, coronada amb frontó i emmarcada per dues pilastres amb capitell de tipus corinti, i amb un timpà centrat per l'escut dels Cardona. En dues de les finestres de la torre es troben esculpits els retrats de Carles V i Isabel de Portugal. L'estil renaixentista s'expressa també en el pati interior -en contrast amb un pòrtic gòtic- i a les escales que pugen a la planta noble. A partir de 1561, la mitra establí a la Torre la família Caçador, nissaga de quatre bisbes, que la posseí durant més de 300 anys.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí