Casa Francesc Enrich Fonserè
(Barcelona | Sant Pere - Barcelonès)
Barcelona - Sant Pere Més Baix, 48-50 (Foto: Albert Esteves, 2020)
Barcelona - Sant Pere Més Baix, 48-50 (Foto: Albert Esteves, 2023)
Barcelona - Sant Pere Més Baix, 48-50 (Foto: Albert Esteves, 2020)
Barcelona - Sant Pere Més Baix, 48-50 (Foto: Albert Esteves, 2006)
Barcelona - Sant Pere Més Baix, 48-50, plànol (Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona)
| Tipus | Edifici residencial |
|---|---|
| Període | Segle XIII a XV |
| Autor | Jeroni Granell Barrera, m.o. (reforma) / Juli Pérez Català (reforma) |
| Situació | Sant Pere més Baix, 48-50 |
Conjunt de dues cases que, tot i configurar una façana única, tenen orígens diferents. La més antiga presenta, al segon pis, una finestra conopial gòtica, segurament del segle XV, desplaçada al segon pis en una reforma moderna. Com podem veure en la fotografia de l'any 2006, encara mantenia visible l'aparell original, a base de petits carreus irregulars.
A finals del segle XVII, el propietari era el metge Antoni Morell (Conseller en Cap de Barcelona el 1691), que el 1692 les feu reformar, unint dues habitacions del primer pis del núm. 48 a la del núm. 50 i posant-hi balcons. A la seva mort, la propietat de les dues finques es va separar, i la del núm. 50 acabaria en mans del fabricant d'indianes Pau Fontserè, casat amb Gertrudis Carrès, filla del també fabricant Joan Carrès i que el va succeir a la seva mort. L'hereu Josep Fontserè i Carrès va continuar amb la fàbrica i el 1807 adquirí la finca del núm. 48. La seva germana Isabel es va casar amb el fabricant d'indianes Josep Enrich, i la casa del núm. 50 va passar a mans de l'hereu Francesc Enrich i Fontserè, el qual, el 1859, va encarregar-ne la reforma al mestre d'obres Jeroni Granell Barrera, que va construir el balcó del segon pis i va estucar la façana amb un encintat de carreus. Cal dir que el núm. 48 era copropietat de Francesc Enrich i altres parents i que les dues habitacions del primer pis continuaven pertanyent al núm. 50. Per això, la reforma del 1859 només va afectar aquesta part*.
En aquesta casa hi va néixer, l'any 1872, el pintor Isidre Nonell. El seu pare, Isidre Nonell Torrents hi tenia instal·lada una fàbrica de sopa i el 1876 va demanar permís per a substituir l'antic bògit o motor cilíndric, mogut per cavalls per una màquina de vapor.
Entre 2012 i 2015, de la mà de l'arquitecte Juli Pérez Català, es va escometre una darrera restauració integral, que respecta panys de paret i murs de pedra, portes i embigats de fusta. La façana ha estat recoberta amb un encintat d'estuc, que la uniformitza.
*Font: Octavià Alexandre
A finals del segle XVII, el propietari era el metge Antoni Morell (Conseller en Cap de Barcelona el 1691), que el 1692 les feu reformar, unint dues habitacions del primer pis del núm. 48 a la del núm. 50 i posant-hi balcons. A la seva mort, la propietat de les dues finques es va separar, i la del núm. 50 acabaria en mans del fabricant d'indianes Pau Fontserè, casat amb Gertrudis Carrès, filla del també fabricant Joan Carrès i que el va succeir a la seva mort. L'hereu Josep Fontserè i Carrès va continuar amb la fàbrica i el 1807 adquirí la finca del núm. 48. La seva germana Isabel es va casar amb el fabricant d'indianes Josep Enrich, i la casa del núm. 50 va passar a mans de l'hereu Francesc Enrich i Fontserè, el qual, el 1859, va encarregar-ne la reforma al mestre d'obres Jeroni Granell Barrera, que va construir el balcó del segon pis i va estucar la façana amb un encintat de carreus. Cal dir que el núm. 48 era copropietat de Francesc Enrich i altres parents i que les dues habitacions del primer pis continuaven pertanyent al núm. 50. Per això, la reforma del 1859 només va afectar aquesta part*.
En aquesta casa hi va néixer, l'any 1872, el pintor Isidre Nonell. El seu pare, Isidre Nonell Torrents hi tenia instal·lada una fàbrica de sopa i el 1876 va demanar permís per a substituir l'antic bògit o motor cilíndric, mogut per cavalls per una màquina de vapor.
Entre 2012 i 2015, de la mà de l'arquitecte Juli Pérez Català, es va escometre una darrera restauració integral, que respecta panys de paret i murs de pedra, portes i embigats de fusta. La façana ha estat recoberta amb un encintat d'estuc, que la uniformitza.
*Font: Octavià Alexandre
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí