Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XVIII |
---|
Estil | Neoclassicisme |
Situació |
Plaça Major, 6 |
Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
L'església antiga, un petit edifici de transició entre el romànic i el gòtic, va ser substituïda al segle XVIII pel temple actual, molt més gran. L'any 1775 va ser ampliada cap a la plaça fent desaparèixer l'antiga Casa del Comú. Consta de tres naus, la central coberta amb volta de canó amb llunetes, i les laterals amb voltes de creueria. És remarcable la decoració dels pilars i els arcs, amb sanefes i formes geomètriques, i del creuer, on simula una falsa cúpula. Al frontis hi ha el cor, sostingut per una volta d'arc carpanell. La façana és alta i estreta, totalment cega de la meitat en amunt. La portalada és classicista, amb un frontó triangular sobre un fris de tríglifs i mètopes i una obertura de mig punt entre columnes llises. Flanquegen la portada dos arcs cecs més baixos. A un extrem de la façana hi ha el campanar, de planta octogonal en els seus trams superiors. Estan documentades obres d'edificació l'any 1766 i de nou entre 1837 i 1842, quan es va sobrealçar i ampliar pels costats.