Escoles Pies de Sarrià
(Barcelona | Bonanova - Escolapis - Barcelonès)

Edifici escolar construït, entre 1893 i 1894, a la falda de Collserola, en un sector de l'antic municipi de Sarrià que encara estava poc urbanitzat. L'edifici està plantejat des d'una absoluta simetria, amb un cos central allargat i dos cossos ortogonals als flancs, descrivint un gran pati interior. El cos central té un volum més alt i sobresortit a l'eix de simetria, com una torre-campanar presidida per l'escut del centre. Les torres dels cossos laterals previstes en el projecte no van arribar a coronar-se. Tot el conjunt està inspirat en els models britànics, tant des del punt de vista funcional com en el llenguatge arquitectònic utilitzat, de tipus historicista.

Adjuntem foto del plànol original del permís sol·licitat l'any 1892 per Josep Gispert, rector dels escolapis, per construir un edifici escolar destinat a alumnes interns. El projecte està signat per Eduard Mercader Sacanella (1840-1919), tot i que també ha estat atribuït a l'arquitecte municipal de Sarrià, Francesc Mariné Martorell (1845-1902). L'edifici limitava al nord pels boscos propietat de Teresa de Fontcuberta, al sud pel carrer de Santa Eulàlia (des de 1945 anomenat carrer de la Immaculada) i a l'est pel carrer del Comerç (des de 1939, carrer de Calatrava).

El 1930, sota Alfons XIII, va merèixer el títol de Reial, durant la República va ser Mútua Escolar i, durant la guerra civil, escola de la Generalitat.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí