El barri de Vallvidrera
(Barcelona | Vallvidrera - Barcelonès)

Vallvidrera va ser, fins a la darreria del segle XIX, un lloc poc poblat, de masies esparses i centrat per l'església de Santa Maria, situada a la vall, lluny de l'actual nucli urbà. El lloc està documentat des de l'any 987 i, ja al segle XIII, tenia parròquia pròpia, depenent del capítol de canonges de la catedral de Barcelona. Inicialment estava inclosa dins del terme del castell d'Olorda. Després, la jurisdicció va passar als Desllor (1355), als Relat (1377) i als Requesens (1382). Va passar transitòriament a mans de la corona el 1385 i definitivament el 1431, quan ja es va considerar part del territori de Barcelona. Tot i així, va ser municipi independent fins l'any 1892, quan va ser annexat al municipi veí de Sarrià, amb el qual s'integraria a Barcelona, l'any 1921. Des dels anys vuitanta del segle XIX va esdevenir un dels destins preferits pels barcelonins per construir les seves cases d'estiueig. Així, en pocs anys, centenars de casetes, xalets i torres senyorials, a més d'hotels i restaurants, començaren a sorgir a la part alta de la carena, enllaçades amb la ciutat a través del funicular, inaugurat l'any 1906. Des de 1984 forma un barri, juntament amb el Tibidabo i les Planes, del districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Tradicionalment, la gent de Vallvidrera s'ha sentit menystinguda pels successius ajuntaments del cap i casal. Fins i tot l'any 2010 es va celebrar una consulta no vinculant en la que un 98% dels votants, amb un 40% de participació, van manifestar la seva voluntat d'independitzar-se de Barcelona.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí