Pisos Raimon Casellas (Els Pisos Verds)
(Barcelona | Can Baró - Barcelonès)

L'allau immigratòria dels anys seixanta i setanta va fer que els antics terrenys de Can Baró, que als anys vint s'havien omplert d'habitatges d'estiueig, es convertissin en un gran assentament barraquista, mancat dels serveis bàsics i penalitzat, a més, pels forts pendents de la muntanya. Es coneixia popularment com el Santo, i l'any 1972 comptava amb 135 barraques, on vivien unes 650 persones.

Tant el naixent túnel de la Rovira com el Pla Parcial dels Tres Turons -1967-, suposaven la desocupació de l'espai de l'hipotètic futur parc urbà, declarat al pla comarcal de 1953 -amb constants retallades i modificacions fins a 1964-, per, en realitat, alçar edificis amb intenció especulativa, que captessin classe mitjana. Els barraquistes, organitzats, van presentar propostes -1973- per a la millora del barri, i per evitar la seva mateixa diàspora i romandre allà. Van lluitar-hi -amb Custòdia Moreno com a portaveu- durant els mandats dels alcaldes Porcioles, Masó i Viola. Amb Socías Humbert, finalment, la situació va començar a capgirar-se.

El grup d'habitatges Raimon Casellas es va construir el 1984, al mateix terreny que havien ocupat les barraques. Comprenia cinc edificis entorn d'una plaça, tres de lloguer i dos de venda. Va ser planificat per l'arquitecte Fonollà i el seu equip municipal amb el consens dels veïns, que van demanar blocs amb les portes encarades a l'exterior (com les barraques), totes les façanes verdes (tot i que algunes ara no ho són) i a l'aire lliure, espais comuns amplis i les mides i la tipologia dels pisos d'acord amb les barraques que havia habitat cadascú.


Diversos autors: Barraquisme. La ciutat (im) possible. Els barris de Can Valero, el Carmel i la Perona a la Barcelona del segle XX. Temes d'Etnologia de Catalunya, núm. 21, 2016

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí