Can Fargues
(Barcelona | La Font d'en Fargas - Barcelonès)

L'origen d'aquesta masia és una torre del segle XIII, la qual es va anar ampliant amb diferents cossos al llarg dels segles següents i que, malgrat les intervencions posteriors i el canvi d'usos, conserva en bona part la seva estructura i aparença original. Del segle XVIII és la bodega i el jardí romàntic. Comptava amb una capella, que va ser aterrada l'any 1914.

El nom de can Fargues el va adquirir cap a la fi del segle XIX, abans es coneixia com a can Pujol, d'ençà que, l'any 1809, va ser adquirida per Josep Pujol i March, regidor barceloní en temps de l'ocupació napoleònica. La restauració borbònica el va dur a la presó i va deixar el mas a la seva germana Francesca, vídua d'Antoni de Casanovas. La finca va passar, per herència a Baltasar de Casanovas i de Bacardí i d'ell, a la seva filla, Montserrat de Casanovas i Fernández de Landa, casada amb Pere Fargas i Sagristà. D'ell prové el nom de Can Fargues. L'any 2009 va passar a mans municipals, després d'una llarga reivindicació veïnal que va aconseguir evitar el seu enderrocament. En l'actualitat acull una escola de música.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí