Tipus | Edifici públic |
Període | 1888-1910 |
---|
Estil | Modernisme |
---|
Autor | Lluís Domènech i Montaner |
Situació |
Cartagena, 334-372 / Sant Antoni M. Claret, 167-171 / Sant Quintí, 89 |
Interès | Especial interès |
---|
Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
L'origen de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau cal situar-lo l'any 1401, fruit de la fusió de sis petits hospitals que hi havia en aquella època a Barcelona. El seu primer edifici, encara existent, és al barri del Raval. L'increment demogràfic sofert per la ciutat al llarg del segle XIX va aconsellar la construcció d'un nou edifici, més gran i un equipament més modern. Això va ser possible, sobretot, gràcies al llegat del banquer Pau Gil. Projectat pel gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, la primera pedra va ser col·locada l'any 1902, tot i que no es va poder inaugurar fins a l'any 1930.
El conjunt, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1997, està format per diversos edificis independents, tot i que units subterràniament mitjançant túnels, que ocupen una illa sencera de l'Eixample, ja al barri del Guinardó. El complex es disposa en diagonal -fet que facilita la ventilació- respecte a la trama de Cerdà, amb els serveis comuns al seu eix central i els pavellons, geomètricament als laterals. Es va construir bàsicament en dues fases. Els tretze primers edificis, projectats per Domènech i Montaner, van ser alçats entre 1902 i 1913. La segona etapa, dirigida pel seu fill, Pere Domènech i Roura, es va realitzar entre 1920 i 1930. A començament del segle XXI es va iniciar un nou Hospital, a la part nord del recinte, de disseny contemporani, mentre s'escomet la restauració integral del complex històric, sota la direcció de Xavier Guitart i Francesc Asarta.