Casa de l'Aigua de Trinitat Nova
(Barcelona | Trinitat Nova - Barcelonès)


Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Foto: Albert Esteves)

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

Barcelona - Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Foto: Albert Esteves, 2021)



TipusTorres i dipòsits d'aigua
Període1911-1929
EstilModernisme
AutorPere Falqués Urpí / Eng.: Felip Steva Planas, Joan Sitjes
Situació Garbí, 2
InterèsEspecial interès Interessant
Edifici projectat l'any 1915 i enllestit el 1919, que va formar part del projecte de millora de la xarxa de subministrament d'aigua, després de l'epidèmia de tifus que va patir Barcelona l'any 1914. Tenia la funció de clorar i emmagatzemar l'aigua que procedia de la veïna estació de Trinitat Vella, la qual bombava l'aigua captada als pous de Montcada i Reixac, i des d'aquí, un cop tractada, es conduïa al nucli antic de la ciutat. La connexió entre les dues estacions es feia a través d'una canonada situada en una galeria subterrània que travessa la Meridiana.

Arquitectònicament, es tracta de dos edificis, originalment separats, situats perpendicularment entre ells, dins d'un recinte tancat. Projectats en un llenguatge plenament modernista, destaquen els seus arcs de mig punt, perfilats amb maó vist, igual que les cornises, i les teulades que combinen el color natural amb el verd.

Actualment, el conjunt forma part del Museu d'Història de Barcelona i també allotja un centre ocupacional.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català