Castell de l'Albi
(L'Albi - Les Garrigues)

Castell documentat des de l'any 1166, poc després de la conquesta de Lleida, quan el rei Alfons el Cast en fa donació, com a castlà, a Guillem de Timor, el qual el subinfeudà a Ferrer de Llindars i a la seva esposa Ermessenda de la Guàrdia. L'any 1178, el mateix rei en feia donació a Guillem de Cervera tot i que la castlania va seguir en mans de la família Timor fina a la mort d'Arnau de Timor i de Guàrdia, l'any 1236. Després de passar per diverses mans, l'any 1342, el rei Pere el Cerimoniós ven la jurisdicció a Sibil·la Pere de l'Albi de qui va passar a Ramon Pere de l'Albi (1348-1359), Elionor Pere de l'Albi (1359-1395) i Lluís de Mur i Pere de l'Albi. De la família Mur va passar successivament als Perellós (segle XV), als Cardona i Erill-Cardona (segle XVI), als Erill-Desplà (segle XVII) i als Cartellà-Sabastida-Ardena (segle XVIII). Durant la primera guerra carlista (1833-1849) va patir un incendi que el va deixar inhabitable. Al segle XX pertanyia als Montoliu, fins que, l'any 1977, el baró Carles de Montoliu i Carrasco, en va fer donació a l'Ajuntament. En aquell moment estava en estat ruïnós. Posteriorment es van dur a terme importants treballs d'excavació i una important restauració de tot el conjunt, efectuada l'any 2011, que ha reconstruït amb formigó una part dels murs i les escales.

Pel que fa a l'edifici, se sap que l'any 1202 es trobava encara en construcció. A partir de 1336 va esdevenir un sumptuós castell gòtic i a mitjan segle XVI fou transformat en un palau residencial renaixentista. La construcció, que aplega elements romànics, gòtics i renaixentistes, conforma una planta trapezoidal articulada al voltant d'un pati central, amb una escala descoberta, i galeries de tipologia clàssica. L'entrada, amb un portal adovellat de mig punt, està situada en un cos lateral i conserva l'accés amb el paviment original de pedres. Entre els elements més antics es conserva una torre quadrangular, una sala amb volta de creueria i una cambra semisoterrada, coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals de mig punt, que ha estat identificada com a l'antic celler.

En una descripció que va fer el cirurgià Ramon Solà l'any 1825, en relació amb el castell, especifica que comptava amb un oratori dedicat a santa Caterina i que tenia una torre molt alta que va ser destruïda durant la guerra de Successió.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí