Castell-palau d'Arbeca
(Arbeca - Les Garrigues)

El castell d'Arbeca, que es va transformar en palau entre els segles XV i XVI i es va conservar fins a mitjan segle XIX, va ser un dels més remarcables de Catalunya. Com podem observar al gravat que es conserva a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, de l'any 1668, era un magnífic edifici emmurallat, flanquejat per quatre torres cilíndriques i amb una gran torre d'homenatge, que presidia, enlairat dalt del turó, el poble i la plana d'Arbeca.

Els seus orígens es remunten al segle XII, just després de la conquesta, tot i que el primer esment documental és de l'any 1225. Va pertànyer inicialment a la família Tarroja, la qual molt aviat emparentà amb la dels Cardona pel matrimoni entre Agnès de Tarroja i Ramon Folc IV de Cardona, l'any 1218. Els Cardona van fer del castell la seva residència habitual i el transformaren en un gran palau renaixentista a partir de l'any 1475 i fins ben entrat el segle XVI. Circulava la llegenda que comptava amb tantes finestres com dies té l'any. Al segle XVII la senyoria passà als ducs de Medinaceli i va començar a entrar en decadència, malgrat que -segons Pascual Madoz- l'any 1845 les seves estructures encara es trobaven en molt bon estat. Poc després, però, els Medinaceli van decidir vendre'l i va ser enderrocat per poder utilitzar-ne els carreus.

Amb tot, ha pogut conservar-se una torre rodona, de base atalussada, el sòcol d'una altra, i una bona part de la muralla, també atalussada i en alguns trams, foradada per construir-hi coberts i magatzems. Al seu lloc s'hi va construir el dipòsit d'aigua del poble i, des de 1945, les escoles.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí