Tipus | Edifici residencial |
Període | Segle XIII a XV |
---|
Estil | Gòtic |
Situació |
Jaume Ferran, 4 |
Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Palau gòtic construït cap a la fi del segle XV en un altre lloc, al costat del riu, prop de l'antiga Llotja. Traslladat a la seva actual ubicació, a uns 150 m de distància, de l'edifici original es conserven només les façanes, l'arc que comunicava l'entrada i el pati i el sostre enteixinat de la sala noble. La galeria gòtica del pati interior es va perdre durant els bombardeigs de la guerra civil. L'any 1962 l'arquitecte municipal Frederic Llorca Mestre el va reedificar al solar on hi havia hagut la casa de la Ciutat, enderrocada als inicis del segle XX. És un edifici auster, gairebé com una fortificació, probablement perquè, pel lloc on estava situat, constituïa una mena de baluard defensiu en cas d'atac des del riu. La porta és de mig punt, amb grans dovelles. Les finestres són rectangulars, motllurades, habituals a la segona meitat del segle XVI i probablement fruit d'una reforma renaixentista. En una façana lateral hi ha encastada una inscripció de l'antiga Taula de Canvis, del 1587. Al segle XVI devia ser el palau més luxós de Tortosa.
El palau va ser iniciat en època de Lluís Oliver i de Boteller (Tortosa, c. 1487 – 1548), vescomte de Castellbò. Entre el 18 de desembre de 1585 i el 3 de gener de 1586, el seu fill, Francesc Oliver de Boteller, va allotjar en aquesta casa al rei Felip II i als seus fills, la infanta Isabel i el príncep Felip. Al segle XVIII, la propietat va passar als Jordà i després als Guzmán de Villoria. Entre 1881 i 1893 es va convertir en la seu del Banc de Tortosa i el 1905 en la de l'Ateneu. Ja traslladat, l'any 1981 va passar a ser seu del departament de Cultura de la Generalitat.