Palau Despuig
(Tortosa | Nucli antic - Baix Ebre)

El solar on està situat aquest palau, juntament el el seu veí, el palau Oriol, i les cases del darrera, que donen al carrer de la Vall, va ser atorgat per Ramon Berenguer IV al cavaller rossellonès Roger Despuig, la família del qual en va ser propietària fins al segle XVII. Pel que fa a l'edifici tal com és ara, es fa difícil fixar-ne la data de construcció perquè és fruit de diverses reformes i restauracions. Està documentat des del segle XIII, però el més probable és que la seva fesomia actual es degui, sobretot, a la reforma efectuada a les darreries del segle XVI. D'aquesta època són les magnífiques finestres gòtic-renaixentistes del pati interior i de la façana. La del pati, situada a nivell d'entresòl, està centrada per l'escut dels Corder. Més antics són, en canvi, els enteixinats de fusta de l'entrada i del primer pis -dels segles XIV-XV-, tot i que sorprèn que cap dels escuts que hi ha pintats es correspongui amb els de la família Despuig, el que fa pensar que tenien una funció merament decorativa. Tampoc s'ha pogut identificar l'escut de pedra que hi ha al costat de la porta exterior.

Les estances del palau s'articulen al voltant d'un pati interior, on hi ha una escala a dos nivells que condueix al pis superior, on s'obre una galeria d'arcs ogivals suportada amb fines columnes de capitell gòtic. Al mur del fons del pati es poden veure els arcs tapiats de les antigues portes que connectaven amb el palau Oriol.

Al segle XVI n'era propietari un dels més destacats cavallers tortosins del Renaixement, Cristòfor Despuig Savartés (Tortosa, 1510-1574), autor de l'obra Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. La seva hereva, Aldonça Despuig Curto, es va casar, l'any 1564, amb Francesc Corder Jordà. L'herència va passar al seu fill, Pau-Martí, que va invertir els cognoms i es va dir Despuig Corder. Durant el segle XIX va pertànyer al comte de Samitier i posteriorment als baixos s'hi va ubicar una sabateria. Afectat pels bombardeigs franquistes, va passar a ser propietat de la Diputació de Tarragona i restaurat, entre 1952-56, sota la direcció de l'arquitecte Francesc Monravà. D'aquella reforma són els finestrals del primer pis. Actualment allotja el Conservatori de Música.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí