Tipus | Edifici públic |
Període | 1888-1910 |
---|
Autor | Víctor Beltrí Roqueta |
Situació |
Figuereta |
L'origen del balneari cal situar-lo a mitjan segle XIX, quan Jaume Tió Noé va convertir en uns banys higiènics la font de l'hort de les clarisses. Un nebot seu, Manuel Porcar i Tió, ateses les propietats medicinals de l'aigua que hi brollava, va construir-hi un gran balneari, amb un jardí romàntic i diverses estances i instal·lacions lúdiques, que va funcionar fins als anys vint. Cap a l'any 1888 es va reformar. Després de la guerra va ser comprat per les monges salesianes que el van convertir en centre per a postulants. L'any 1970 va ser adquirit per l'Ajuntament, el qual va enderrocar la major part de les antigues edificacions, molt malmeses, tret d'un edifici que té com a únic element d'interès una torratxa-mirador, coberta amb teulada a quatre aigües. Els jardins del balneari són ara els Jardins del Príncep, convertits en un museu escultòric.