Can Cardona
(Cornellà de Llobregat - Baix Llobregat)
Cornellà de Llobregat - Can Cardona (Foto: Albert Esteves, 2021)
Cornellà de Llobregat - Can Cardona (Foto: Albert Esteves, 2021)
Cornellà de Llobregat - Can Cardona (Foto: Albert Esteves, 2008)
Cornellà de Llobregat - Can Cardona (Foto: Albert Esteves, 2018)
Cornellà de Llobregat - Can Cardona (Foto: Albert Esteves, 2018)
Cornellà de Llobregat - Can Cardona (Foto: Albert Esteves, 2008)
Cornellà de Llobregat - Can Cardona (Foto: Albert Esteves, 2008)
Cornellà de Llobregat - Can Cardona (Foto: Albert Esteves, 2008)
Cornellà de Llobregat - Can Cardona (Foto: David Marín, 2004)
Cornellà de Llobregat - Can Cardona (Foto: enviada per David Marín, Anys vint)
| Tipus | Edifici residencial |
|---|---|
| Període | 1911-1929 |
| Estil | Noucentisme |
| Situació | Ametller, 12 |
Habitatge unifamiliar construït l'any 1920. És un bon exemple del gust noucentista, delicat i equilibrat, amb referències clàssiques i alhora lligades a l'arquitectura popular. Consta de planta i pis, amb teulada a quatre aigües. De la façana en destaca el templet clàssic de l'entrada principal, amb decoració ceràmica, així com alguns elements decoratius: les motllures sobre les finestres, el fris de sanefes sota la cornisa o els esgrafiats amb gerros i garlandes que decoren el pòrtic. Cal ressaltar també la reixa, encara molt lligada a l'estètica modernista.
David Marín ens aporta la següent informació:
El senyor Joan Fernández i Comes comprà els terrenys a la família Ametller i construí la casa l'any 1920. A aquella casa va viure la família de Joan Fernández i Comes i el senyor Josep Cardona i Figueres amb la seva dona Elvira Camprubí. L'afillat de Joan Fernández i Comes, el senyor Joan B. Cardona i Camprubí heretà la casa i hi va viure tota la família fins que el 1980 l'Ajuntament s'encapritxà de la casa i va voler comprar-la. Va ser seu de l'Institut Municipal de l'Esport uns pocs anys. Després de molts anys d'abandó l'Ajuntament l'any 2004 va decidir restaurar-la substituint l'antiga teulada, totes les antigues finestres i tots els elements decoratius interiors protegits per tal de reformar-la i que fos seu de l'Oficina de Recaptació de la Diputació de Barcelona.
Aquesta casa, de planta baixa i pis, té coberta a quatre vessants i una teulada molt inclinada de fusta i teula coronada per dues pinyes. Destaca el seu pòrtic semicircular formant un templet clàssic que assenyala l'entrada principal de la casa (formant el balcó de l'antiga habitació principal del pis superior) amb columnes clàssiques, tot emfatitzant-la. El mur de pedra i maó i les reixes modernistes (originàriament de color verd) i els pilars de l'entrada li donaven en el seu conjunt un clar aspecte noucentista i senyorial. Les sanefes blaves esgrafiades que imiten meandres en la part superior del pòrtic, les motllures de terra cuita de sobre les llindes de les finestres geminades amb columneta clàssica confereixen a l'edifici un marcat caràcter clàssic, propi del noucentisme que el fa preciós.
David Marín ens aporta la següent informació:
El senyor Joan Fernández i Comes comprà els terrenys a la família Ametller i construí la casa l'any 1920. A aquella casa va viure la família de Joan Fernández i Comes i el senyor Josep Cardona i Figueres amb la seva dona Elvira Camprubí. L'afillat de Joan Fernández i Comes, el senyor Joan B. Cardona i Camprubí heretà la casa i hi va viure tota la família fins que el 1980 l'Ajuntament s'encapritxà de la casa i va voler comprar-la. Va ser seu de l'Institut Municipal de l'Esport uns pocs anys. Després de molts anys d'abandó l'Ajuntament l'any 2004 va decidir restaurar-la substituint l'antiga teulada, totes les antigues finestres i tots els elements decoratius interiors protegits per tal de reformar-la i que fos seu de l'Oficina de Recaptació de la Diputació de Barcelona.
Aquesta casa, de planta baixa i pis, té coberta a quatre vessants i una teulada molt inclinada de fusta i teula coronada per dues pinyes. Destaca el seu pòrtic semicircular formant un templet clàssic que assenyala l'entrada principal de la casa (formant el balcó de l'antiga habitació principal del pis superior) amb columnes clàssiques, tot emfatitzant-la. El mur de pedra i maó i les reixes modernistes (originàriament de color verd) i els pilars de l'entrada li donaven en el seu conjunt un clar aspecte noucentista i senyorial. Les sanefes blaves esgrafiades que imiten meandres en la part superior del pòrtic, les motllures de terra cuita de sobre les llindes de les finestres geminades amb columneta clàssica confereixen a l'edifici un marcat caràcter clàssic, propi del noucentisme que el fa preciós.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí