Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XVIII |
---|
Estil | Barroc |
---|
Autor | Agustí Biscarri |
Situació |
Plaça de l'Església |
El lloc de Juneda està documentat des de 1133 i és de suposar que ja llavors devia tenir una església tot i que aquesta no és esmentada fins a la dècima papal de 1279. Estava ubicada entre el carrer del Calvari i la Costa del rector i devia ser una capella de petites dimensions, d'estil romànic tardà o d'inicis del gòtic. Al segle XIV tenia com a sufragànies, entre d'altres, les esglésies de Puiggròs, Vilaplana i Vimpeli. D'aquella antiga església, enderrocada al segle XIX, no n'ha quedat res. De bon segur les seves pedres van ser aprofitades per a construir les cases que ocuparen el seu espai i també per construir el cementiri nou.
L'església actual es va construir entre 1740 i 1748 donat que el creixement de la població havia fet del tot insuficient l'església vella. És un temple de planta basilical, de tres naus, la central coberta amb volta de canó amb llunetes i les laterals amb volta d'aresta. El campanar, situat a la part del darrere, és de planta quadrada i vuitavat a la part superior. La façana, d'estructura típicament barroca, presenta el cos central lleugerament avançat i capçat amb un frontó triangular. La portada està flanquejada per unes columnes amb el fust molt treballat, acanalats i amb la part inferior helicoidal. L'entaulament és corbat, deixant espai per la fornícula, apetxinada, amb pilastres i guardapols. L'interior va resultar molt malmès pels bombardeigs de l'any 1938 i restaurat després de la guerra. En aquell moment va desaparèixer un important retaule barroc, de 1763.