Tipus | Castell |
Període | Segle X a XII |
Situació |
Camí de Bell-lloc |
Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
De l'antic castell de Bell-lloc en resta només la base d'una torre de planta circular -probablement la torre mestra-, adaptada al segle XVIII com a capella, i unes restes de murs que es correspondrien amb la muralla medieval. La torre, feta amb còdols irregulars més o menys enfilats, fa uns 7 m de diàmetre exterior, uns 6 m d'alçada i els murs tenen un gruix de 90 cm.
D'aquest castell procedeix el llinatge dels Bell-lloc, esdevinguts comtes al segle XVIII, que posseïren el castell fins a l'any 1944. El primer esment documentat és de l'any 1973, quan n'era senyor Geribert Guitard. L'any 1117, Gausbert de Bell-lloc en cedeix la senyoria al monestir barceloní de Sant Pau del Camp mantenint-se la família com a castlans. Tanmateix, l'any 1314, Simó de Bell-lloc en recupera la propietat. El castell va ser derruït durant la guerra dels remences, l'any 1460. La conversió de la torre d'homenatge en una capella, dedicada a sant Pau, va ser duta a terme entre 1704 i 1706 per Ramon de Bell-lloc i Macip. Malmesa durant la Guerra del Francès, va ser restaurada l'any 1941. Des de 2003 és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.L.