Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle X a XII |
---|
Estil | Romànic |
Situació |
Sud de la serra de Sant Iscle (la Salut), prop del cementiri |
La capella de Sant Nicolau, documentada des del 1024, era antigament la Capella parroquial de Sant Feliu d'Arraona, fins al 1373, en què perdé la parroquialitat en favor de l'Església de Sant Salvador.
És situada sobre el barranc de Sant Nicolau, a la riba esquerra del Ripoll i a llevant de la ciutat de Sabadell.
L'edifici actual comprèn dos espais diferenciats: l'absis, de planta rectangular i cobert amb volta de canó, i un segon espai que s'obre per la part de llevant a l'absis: un transsepte elevat, més alt que l'absis i cobert amb volta de canó transversal.
Entorn de l'església hi ha una extensa necròpoli alt-medieval, amb tombes de tipologia molt variada, d'entre els segles IX-X i XIV, quan l'església deixà de ser parròquia.
Al costat del nord de l'església es construí un mas cap al segle XV, que encara perdurava al segle XVIII, ja que documentació del 1702 indica que s'obrí una porta de comunicació entre el mas i la capella, cosa que evidencia que els dos edificis es tocaven. El 1815 la capella va ser tancada al culte. Posteriorment, el 1927, l'ajuntament de Sabadell comprà l'edifici i hi féu algunes obres de restauració.