La Doma
(La Garriga | Rodal - Vallès Oriental)

La primera notícia documentada de la Doma és un testament de l'any 966 en què els marmessors del comte Mir atorguen l'església de Sant Esteve de la Garriga a la seu barcelonina. L'any 1139 el bisbe i els canonges de Barcelona en fan donació al monestir de l'Estany, una dependència que es mantindrà fins a l'any 1592. Originalment, era servida per tres domers, que posteriorment es reduïren a dos. D'aquí procedeix el nom de la Doma. Va ser la parroquial de la Garriga fina a la construcció de l'església nova, el 1737.

Inicialment, hi hagué una església romànica, de la qual només en resta el mur de ponent, amb una finestra de doble esqueixada, una part del mur de tramuntana i la volta de canó seguit, clarament apuntada. Els murs fortificats amb merlets i espitlleres pertanyen a l'època gòtica. L'any 1559 es va concedir el permís per construir la nau de l'Epístola, juntament amb la qual es va bastir l'actual portalada, les claus de volta i el cor. Al segle XVIII es va sobrealçar -com es pot veure a les nombroses fotos antigues conservades- fins que Josep Maurí va promoure una restauració que va eliminar les estances afegides.

És una església fortificada, de dues naus i una capella lateral coneguda com la Capella Fonda. La nau central, la més antiga, està coberta amb volta de canó apuntada. Al segle XVI es va construir la nau de l'Epístola, coberta amb volta de creueria. Té tres claus de volta, una amb l'escut de Catalunya i les altres amb les imatges de sant Antoni Abat i santa Caterina. Al costat esquerre de la nau central hi ha la Capella Fonda, també del segle XVI, coberta amb volta de creueria la clau de volta de la qual mostra una imatge de sant Jaume. Al mateix costat hi ha la sagristia, la porta de la qual està decorada amb un escut flanquejat per dos lleons. Inclou la data de 1560 i el nom dels obrers. Al cantó de llevant hi ha el campanar, de planta quadrada i teulada a quatre aigües. Té dues obertures de mig punt que es corresponen amb l'antiga espadanya. A l'altre extrem hi ha el comunidor, refet en les obres de restauració.

A l'interior de l'església hi ha diversos retaules i altres elements d'interès, tractats en fitxes independents.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí