Tipus | Edifici públic |
Període | Segle XIX |
Situació |
Serra de Cardó. Accés des de Rasquera |
El convent de Sant Hilari de Cardó, fundat pels frares carmelitans a començament del segle XVII, va ser abandonat i saquejat després de l'exclaustració de 1835. Uns anys després, el 1866, uns empresaris tortosins van aprofitar els vells edificis i, juntament amb altres construïts de nova planta, es van transformar en un balneari que va assolir una enorme popularitat per la qualitat de les seves aigües. L'any 1883 Salvador Cabestany va emprendre una nova restauració que modernitzà les instal·lacions i es va construir una nova capella damunt d'una antiga dependència conventual.
L'època de major esplendor va coincidir amb les primeres dècades del segle XX, després que, l'any 1903, es construís la carretera d'accés des de Rasquera. Ocupat per l'exèrcit republicà l'any 1938, que el va transformar en hospital, va ser reobert als anys quaranta després de ser restaurat i ampliat, amb pista de tenis, piscina, sala de cinema i sala de ball. Es va mantenir actiu fins a l'any 1967 i, des de llavors, està tancat i no s'hi pot accedir. La finca va ser adquirida per Enric Nomen Borràs, que va muntar al seu costat una planta envasadora d'aigua que va acabar en mans de Llet Pascual. Es va clausurar l'any 2007.