Tipus | Element singular |
Període | Segle XVIII |
---|
Estil | Barroc |
Situació |
Plaça de l'Església |
La façana de l'església de Sant Martí és l'exponent millor conservat del decorativisme barroc aplicat a la tècnica de l'esgrafiat. I, en aquest cas, a diferència d'altres exemples coetanis -com Santes Creus- va molt més enllà d'una funció merament ornamental per assolir un sentit simbòlic i representatiu gairebé com un retaule. Està datat l'any 1762 i va ser restaurat el 2003.
El conjunt està configurat evocant elements arquitectònics com si formessin part estructural de la façana. Així, podem veure columnes acanalades, amb els seus pedestals i capitells, i fins i tot un balcó amb balustrada ocupat per tota una orquestra d'àngels músics. Els detalls ornamentals, a base de cintes, màscares i garlandes, es pot considerar plenament rococó. Des del punt de vista iconogràfic podem veure dos arcàngels defensant la portalada i, a banda i banda, la Justícia i la Caritat. Damunt les ales de la portada, la Fe i l'Esperança. Més amunt observem les figures de sant Celdoni i el seu germà sant Ermenter, soldats romans que porten a la mà la palma del martiri. I, al capdamunt, l'àngel del Judici Final flanquejat per dos angelets que sostenen els símbols episcopals, el bàcul i la mitra, en referència a sant Martí, bisbe de Tours.