Torre Pere Pi Teixidó
(Torrelles de Llobregat - Baix Llobregat)
Torrelles de Llobregat - Casa del carrer Sant Pau (Foto: Albert Esteves, 2017)
Torrelles de Llobregat - Casa del carrer Sant Pau (Foto: Albert Esteves, 2017)
| Tipus | Edifici residencial |
|---|---|
| Període | 1911-1929 |
| Estil | Modernisme |
| Situació | Carrer Sant Pau, 23 |
Torre d'estiueig que va fer construir Pere Pi Teixidó l'any 1915 i que encara pertany a la mateixa família.
Es pot dir que l’edifici es caracteritza per l’ ús de maó vist a la façana principal com a element constructiu i decoratiu. Es fa servir ceràmica verda i groga i també es fa ús del trencadís en la decoració de la façana. A la façana predominen els temes geomètrics i els colors blanc i vermell. La façana està acabada amb totxo amb formes que recorden un castell (merlets) i ceràmica verda i groga. L’esplandit entre els merlets està recobert de ceràmica verda. Té com una forma com de castell que es molt comú en les construccions modernistes.
També l’esplandit de les finestres està recobert de ceràmica verda. En el primer pis les obertures estan unides per una franja o sanefa de rajola que està emmarcada per dues filades de totxo. A la reixa del jardí es poden veure les inicials del propietari que va possibilitar la construcció de la torre (Pere Pi).
Seguint la divisió descrita per Llacuna Ortínez (1983) podríem dir que aquest habitatge té elements similars als de les edificacions del segon període del Modernisme Igualadí (1911-1919) en que es fa servir el totxo com element decoratiu i estructural en els brancals i les llindes de les obertures, formant part de la façana així com també es fa servir la ceràmica com a element decoratiu (entre altres l’exemple de Cal Poncell, Llacuna Ortínez, 1983, pag. 263). Un altre exemple es el de Cal Roca a Martorell (carrer Gomis 13). Aquests edificis són de data posterior a la Torre Pere Pi Teixidó.
Text: Dolors Pi Pujol.
Bibliografía: Llacuna Ortínez, Pau (1983). L’arquitectura modernista a Igualada. Miscel.lània Aqualatensia 3, Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada- Municipi d’Igualada, Barcelona pp. 247-287. Pi Pujol, M. D. (2021). Arxiu familiar.
Es pot dir que l’edifici es caracteritza per l’ ús de maó vist a la façana principal com a element constructiu i decoratiu. Es fa servir ceràmica verda i groga i també es fa ús del trencadís en la decoració de la façana. A la façana predominen els temes geomètrics i els colors blanc i vermell. La façana està acabada amb totxo amb formes que recorden un castell (merlets) i ceràmica verda i groga. L’esplandit entre els merlets està recobert de ceràmica verda. Té com una forma com de castell que es molt comú en les construccions modernistes.
També l’esplandit de les finestres està recobert de ceràmica verda. En el primer pis les obertures estan unides per una franja o sanefa de rajola que està emmarcada per dues filades de totxo. A la reixa del jardí es poden veure les inicials del propietari que va possibilitar la construcció de la torre (Pere Pi).
Seguint la divisió descrita per Llacuna Ortínez (1983) podríem dir que aquest habitatge té elements similars als de les edificacions del segon període del Modernisme Igualadí (1911-1919) en que es fa servir el totxo com element decoratiu i estructural en els brancals i les llindes de les obertures, formant part de la façana així com també es fa servir la ceràmica com a element decoratiu (entre altres l’exemple de Cal Poncell, Llacuna Ortínez, 1983, pag. 263). Un altre exemple es el de Cal Roca a Martorell (carrer Gomis 13). Aquests edificis són de data posterior a la Torre Pere Pi Teixidó.
Text: Dolors Pi Pujol.
Bibliografía: Llacuna Ortínez, Pau (1983). L’arquitectura modernista a Igualada. Miscel.lània Aqualatensia 3, Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada- Municipi d’Igualada, Barcelona pp. 247-287. Pi Pujol, M. D. (2021). Arxiu familiar.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí