Parc de la Ciutadella
(Barcelona | Parc de la Ciutadella - Barcelonès)

Després de la caiguda de Barcelona, el 1714, Felip V decretà la construcció d'una gegantina ciutadella en una part del barri medieval de la Ribera. En molt poc temps es van enderrocar 1262 cases i el 1718 s'erigien les fortificacions, en forma de pentàgon, amb un baluard a cada vèrtex. Poc després va iniciar-se la construcció dels edificis militars. La ciutadella, odiada pels barcelonins, es va mantenir fins que el 1869 va ser donada a la ciutat pel general Prim.

Per procedir a la seva urbanització com a parc, l'ajuntament va convocar un concurs, que va guanyar Josep Fontserè. L'espai s'articula a partir d'una gran avinguda que es perllonga fins al passeig de Sant Joan. Els àmbits arbrats tenen zones enjardinades a l'estil anglès i francès, obra del jardiner Ramon Oliva Bogunyà. D'aquesta època són diverses escultures i edificis com l'Hivernacle o l'Umbracle. La tanca que l'envolta s'ha atribuït a Gaudí.

Quan l'alcalde Rius i Taulet va promoure l'organització de l'Exposició Universal de 1888 es va triar el parc per acollir l'esdeveniment. Es va decidir mantenir alguns dels vells edificis militars (el Palau del governador, l'església, l'arsenal) i se'n van construir de nous expressament per a l'Exposició. D'aquests només en resta el Castell dels Tres Dragons.

Després de l'Exposició s'hi va ubicar el parc zoològic i, a partir de 1917, Nicolau M. Rubió i Tudurí va assumir la direcció del projecte d'enjardinament.

Tot el parc de la Ciutadella està farcit d'elements escultòrics de gran interès. Al marge dels monuments més importants i singulars hi ha tot un conjunt d'obres realitzades en el moment de la urbanització del Parc, com ara Caçador de Lleons (Agapit Vallmitjana Abarca), del 1883, de gran expressivitat. De la mateixa època és la Font de la Cigonya i la Guineu (Eduard Alentorn), inspirada en una faula de la Fontaine o el Monument a Aribau, del 1884, que va ser esculpit en pedra per Manuel Fuxà i substituït per una còpia en bronze d'Enric Monjo el 1934.

Més tardanes són la Deesa (Josep Dunyach), del 1928, i la Nit (Vicenç Navarro), del 1929, ambdues d'estètica noucentista. Havien estat ubicades a la plaça Catalunya, però una campanya moralista les va fer retirar del seu emplaçament original. Del 1936 és el Monument als Voluntaris Catalans Morts a França, de Josep Clarà.

Del 1984 és la Pietat, de Ferran Ventura. I l'any 1987 es va encarregar al canadenc André Fauteux un monument als barcelonins morts pel nazisme en camps d'extermini durant la Segona Guerra Mundial.

A banda d'això, hi ha diversos bustos dedicats a personatges il·lustres de la cultura catalana, executats entre 1908 i 1917, per iniciativa de Francesc Matheu, director del setmanari La Ilustració Catalana. La major part d'aquests monuments van ser fruit de la col·laboració de distingits arquitectes amb els millors escultors del moment.

La llista és la següent: Milà i Fontanals (1908, obra de Manuel Fuxà amb Joan Rubió i Bellver), Emili Vilanova (1908, obra de Pere Carbonell amb Bonaventura Bassegoda), Marià Aguiló (1909, obra d'Eusebi Arnau), Lleó Fontova (1910, obra de Pablo Gargallo), Víctor Balaguer (1910, obra de Manuel Fuxà amb Puig i Cadafalch), Teodor Llorente (1912, obra d'Eusebi Arnau amb Alexandre Soler March), Joan Maragall (1913, obra d'Eusebi Arnau amb Domènech i Montaner), Joaquim Vayreda (1915, obra de Manuel Fuxà amb Pere Falqués), Pepita Teixidó (1917, obra de Manuel Fuxà), Francesc Carreras Candi (obra de Jacint Bustos).

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí