Catedral de Sant Pere
(Vic | Nucli antic - Osona)

La catedral de Sant Pere de Vic és un edifici essencialment neoclàssic, amb trets evidents heretats del barroc tardà. Va ser construïda entre els anys 1781 i 1803 seguint el projecte de l'arquitecte local Josep Moretó Codina (1748-1826). La seva construcció, exigida per l'important creixement demogràfic que va assolir Vic durant la segona meitat del segle XVIII, va suposar l'enderrocament de la catedral antiga, de la qual es van salvar només el campanar* i el claustre*, i de l'església de Santa Maria la Rodona, situada just al davant de l'actual façana del temple.

És un edifici amb tres naus de la mateixa alçada, un absis poligonal, girola i cúpula sota el cimbori. Les naus estan cobertes amb voltes bufades i separades per columnes acanalades, de planta quadrada, amb capitells corintis. El frontis, que es podria qualificar de neoclàssic, compta amb tres portals, un òcul central i dues finestres balconeres. La portalada està flanquejada per dos parells de columnes dòriques que sostenen un entaulament centrat per la imatge del sant patró dins d'una fornícula. La imatge actual és una obra moderna. A banda i banda de la portalada hi ha sengles portals secundaris, emmarcats entre pilastres acanalades i un arquitrau amb tríglifs sobre el qual descansa un frontó triangular.

Pel que fa a l'interior del temple, cal destacar l'obra pictòrica de Josep M. Sert que, entre els anys 1930 i 1931 (i de nou entre 1936 i 1945), va pintar tots els murs amb escenes bíbliques*. Entre les capelles laterals destaca la dedicada a Sant Bernat Calbó, amb l'urna barroca de plata repussada de Joan Matons d'entre 1701 i 1728, i la de la Mare de Déu de Montserrat, amb el sepulcre del bisbe Josep Torras i Bages, de Josep M. Pericas i l'escultor Joan Borrell, i un magnífic Crist jacent, obra d'Agapit Vallmitjana, de 1887. Tanmateix, l'element més interessant és l'antic retaule major*, realitzat per Pere Oller entre els anys 1420 i 1427 i situat en una fornícula de la girola. Del mateix artista és el sepulcre del canonge Bernat Despujol, situat davant del retaule.

Els antecedents més remots de la catedral de Sant Pere es poden situar l'any 516, però és molt probable que estigués ubicada en un altre lloc de la ciutat, segurament al costat de l'antic temple romà. A l'indret on ara hi ha la catedral barroca hi va haver un edifici preromànic consagrat l'any 890 i renovat el 925, després que l'anterior hagués estat destruïda per la invasió sarraïna del segle VIII. En època del bisbe Oliba es va alçar la catedral romànica, consagrada l'any 1038, un temple de nau única amb transsepte, cimbori sobre el creuer, absis central i dues absidioles a cada costat. A pocs metres de la catedral hi havia una altra església romànica, dedicada a Santa Maria, coneguda com la Rodona, per la seva planta circular, construïda durant la segona meitat del segle XII. Tant l'una com l'altra van ser aterrades a les acaballes del segle XVIII per bastir la catedral nova. De l'edifici romànic s'ha conservat només el campanar, la cripta, la sala capitular i la part inferior del claustre. Aquest va ser completament remodelat en estil gòtic durant els segles XIV i XV.

L'any 1936 la catedral va ser incendiada i, com a conseqüència, es van esfondrar les voltes i es van cremar tant les pintures com gairebé tot el mobiliari litúrgic i els retaules, tret del retaule major. L'any 1940 es va iniciar la restauració que va suposar, a més de la renovació de les pintures, l'erecció d'un nou presbiteri sota la cúpula i la construcció de la girola.

*vegeu fitxa específica

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí