Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XVI-XVII |
---|
Autor | Joan Xapó, m.o. |
Situació |
Sant Just, 3 |
Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
L'església de Sant Just, tot i ser un edifici del gòtic tardà, passa desapercebuda exteriorment en quedar integrada amb l'edifici de l'antic seminari. Només el portal adovellat de mig punt ens dona idea de la seva antiguitat. Va ser construïda entre 1534 i 1538 promoguda pel canonge Francesc Vivet. L'any 1621 es va adjudicar als jesuïtes, llavors establerts al carrer de la Riera, i el 1649 es va ampliar a tres naus i es va modificar la coberta. Aquestes modificacions barroques es van eliminar en una restauració moderna per tal de restituir el seu aspecte primigeni. Quan, l'any 1767, els jesuïtes van ser expulsats d'Espanya pel rei Carles III, l'església va ser donada al bisbat de Vic. Per això podem veure l'escut reial al damunt d'una porta annexa a la façana de l'església.
És un temple de nau única, dividida en tres trams i capçada amb un absis poligonal. Està coberta amb volta de creueria i nervadures gòtiques als murs laterals, amb cul de llàntia. Al presbiteri hi ha un retaule dedicat a sant Just, del segle XVII. Segons una llegenda local, aquí va néixer sant Just, les relíquies del qual es veneraven a la catedral.