Església del Carme
(Vic | Eixample - Osona)

Situat extramurs, a tocar de les muralles i on començava el camí de Gurb, el conjunt de l'església i el convent dels carmelitans té el seu origen al segle XV, quan l'orde es va establir, no sense oposició del bisbat, a la ciutat de Vic. D'aquells primers edificis, església, claustre i convent, no n'ha quedat res perquè, l'any 1654, per assegurar la defensa de la ciutat durant la guerra dels Segadors, es va ordenar el seu enderrocament. Poc després, el 1661, es va posar la primera pedra de la nova església, la qual es va poder inaugurar al cap de pocs anys. Alguns autors apunten a una possible autoria del projecte al tracista fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer (Valls, 1626 – 1690). Al segle XVIII, acabada la guerra de Successió, es va ampliar la nau amb capelles laterals i tribunes, i es va cobrir amb volta de llunetes. El 1943, Josep Maria Bassols la va restaurar dels desperfectes de la guerra.

És un edifici de nau única, dividida en sis trams, coberta amb volta de llunetes suportada per cinc arcs torals de mig punt. El presbiteri és recte, amb un cambril al fons. Al frontis hi ha el cor, damunt d'una volta d'arc carpanell. A l'esquerra del presbiteri hi ha la capella barroca del Santíssim. La façana principal, dividida en tres trams per dues falses pilastres, presenta una portalada barroca amb porta de mig punt flanquejada per un parell de columnes toscanes sobre pedestals. Un entaulament amb frontó partit és coronat per la fornícula on hi ha una imatge moderna de la Mare de Déu amb l'Infant. Per les seves característiques, sembla obrada ben entrat el segle XVIII. L'església compta amb un campanar de planta quadrada amb el cos superior xamfranat i una estructura metàl·lica al coronament.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí