Església de Sant Esteve
(Parets del Vallès - Vallès Oriental)
Parets del Vallès - Església de Sant Esteve (Foto: Albert Esteves, 2022)
| Tipus | Edifici religiós |
|---|---|
| Període | 1940-1975 |
| Estil | Historicisme |
| Autor | Francesc Folguera Grassi |
| Situació | Plaça de la Vila, 5 |
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Situada al centre de la vila, en un indret lleugerament aturonat, l'església parroquial de Sant Esteve té un origen molt antic. El primer temple va ser consagrat al segle X. Cap a la fi del segle XI es va substituir per una nova església romànica -de la qual només n'ha sobreviscut l'absis- i, i que, a inicis del segle XIII, va ser objecte d'una reforma impulsada per Bernat de Vilatzir, propietari de la Torre d'en Malla, coneguda llavors com a Vil·la Atzir. En enllestir-se les obres va ser consagrada de nou, l'any 1207. Noves reformes es produïren posteriorment, probablement cap al segle XVI.
Aquella església va ser destruïda per l'incendi provocat l'any 1936, el qual va provocar també la pèrdua de la casa rectoral, l'arxiu parroquial i tot el tresor artístic. Acabada la guerra, va ser reconstruïda dins d'un estil neoromànic que, sense pretendre replicar l'antiga, en constitueix una evident evocació. Projectada per Francesc Folguera, va ser beneïda l'any 1946.
L'edifici consta de tres naus, amb la central abocada a un presbiteri que enllaça amb l'absis romànic i el creuer, en un costat del qual s'alça el campanar de torre. Al centre de l'absis hi ha el retaule de Sant Esteve, obra de Frederic Marès. El baptisteri està decorat amb pintures de Josep Obiols, autor també del vitrall de la rosassa, amb l'escena de la lapidació de sant Esteve. L'exterior de l'església i del campanar, de pedra vista, presenta arcuacions i lesenes que imiten el romànic llombard. La porta principal, igual que la lateral, presenten un remarcable treball escultòric, obra també de Frederic Marès, que es completa amb tot un programa iconogràfic a través de les escenes esculpides als capitells, tant a les portes com a l'interior de la nau.
Aquella església va ser destruïda per l'incendi provocat l'any 1936, el qual va provocar també la pèrdua de la casa rectoral, l'arxiu parroquial i tot el tresor artístic. Acabada la guerra, va ser reconstruïda dins d'un estil neoromànic que, sense pretendre replicar l'antiga, en constitueix una evident evocació. Projectada per Francesc Folguera, va ser beneïda l'any 1946.
L'edifici consta de tres naus, amb la central abocada a un presbiteri que enllaça amb l'absis romànic i el creuer, en un costat del qual s'alça el campanar de torre. Al centre de l'absis hi ha el retaule de Sant Esteve, obra de Frederic Marès. El baptisteri està decorat amb pintures de Josep Obiols, autor també del vitrall de la rosassa, amb l'escena de la lapidació de sant Esteve. L'exterior de l'església i del campanar, de pedra vista, presenta arcuacions i lesenes que imiten el romànic llombard. La porta principal, igual que la lateral, presenten un remarcable treball escultòric, obra també de Frederic Marès, que es completa amb tot un programa iconogràfic a través de les escenes esculpides als capitells, tant a les portes com a l'interior de la nau.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí