Tipus | Edifici residencial |
Període | 1888-1910 |
---|
Estil | Modernisme |
---|
Autor | Manuel Joaquim Raspall Mayol (reforma) |
Situació |
Crtra. de Puiggraciós |
Interès | Especial interès |
Antic mas del segle XIII que va arribar a posseir un enorme patrimoni i una gran extensió de terres. La casa va ser ampliada i enriquida al llarg dels segles, sobretot al segle XVII. Damunt del portal hi havia una pedra amb la data de 1643 inscrita. A inicis del segle XX la casa va ser heretada per la vídua de Ramon Xammar (mare de l'escriptor i periodista Eugeni Xammar), que va intentar salvar la propietat llogant cambres per a estiuejants barcelonins. Però no va ser possible i, l'any 1906, la va haver de vendre a l'industrial cotoner Joan Millet i Pagès, germà del director de l'Orfeó Català, Lluís Millet. Va ser ell qui va encarregar la transformació de la masia en un gran casalot modernista, projectat per Manuel J. Raspall*. L'any 1910 o 1912, Joan Millet devia vendre el mas a Joaquim Sindreu, pare del poeta Carles Sindreu. Fèlix Millet la recuperà després de la guerra civil.
La reforma va aprofitar alguns elements de l'antiga masia, com el portal adovellat de mig punt i algunes finestres gòtiques, i també tota l'estructura interior. Però hi va afegir un seguit d'elements ornamentals propis del modernisme goticista, com els pinacles que coronen la façana o la xemeneia. Tanmateix, el més vistós va ser la remodelació de l'airosa torratxa-mirador de planta rectangular i teulada a quatre aigües. Impostes amb rajoles de colors blau i blanc aporten a les façanes una nota de color. Dins, destaca la sinuosa llar de foc.
*Eugeni Xammar va ser molt crític amb la remodelació de la masia, i va escriure «Un cop de raspall –per dir-ho així– fou suficient per a transformar una magnífica i gegantina masia, de dos vessants, en una mena de mona de Pasqua incomestible que encara avui fa esgarrifar totes les persones sensibles».