Tipus | Edifici escolar |
Període | Segle XIX |
---|
Estil | Eclecticisme |
---|
Autor | Elies Rogent Amat / Josep Mirabent Gatell |
Situació |
Plaça de la Universitat |
Aquest és el saló de graus, el darrer a acabar-se de tot el conjunt universitari, el 1884, i el nucli generador de tot l'edifici. És un esclat decoratiu que contrasta amb l'austeritat regnant a tota la resta, amb elements de tots els estils, del genèric renaixement, als més específics, plateresc i mudéjar espanyols.
De planta rectangular, és un gran saló d'aire eclesial, amb un pòrtic d'arcs amb columnes de marbre, sota balcó -com si fos un cor-, amb bancs, trones i passadís central que mena cap al capcer -com si fos el presbiteri, més elevat i separat físicament per barreres, decorat amb materials més rics-, amb un espai central destacat per una mena d'arc triomfal, flanquejat per les dues antigues portes d'accés. Al damunt, dues al·legories -de les ciències i de les lletres-, del pintor Joan Vicens Cots. Dins de l'arc, un petit quadre amb la Immaculada, d'Alonso del Arco i, als costats, dos bustos de Manuel Fuxà. Pels murs s'estén el programa ornamental concebut per Josep Mirabent -amb un equip de col·laboradors com Jaume Serra, Jeroni Granell, Eudald Puntí i Josep Juyol-, en un gran horror vacui força impressionant. Damunt del banc corregut de fusta amb arrambador, sis pintures de temàtica històrica envoltades per guixos policromats, un fris de medallons amb retrats d'il·lustres, una galeria d'arcs amb finestrals, el "fris de lletres blaves," amb lemes en llatí, una galeria d'arcs cecs, i finalment, el sostre cassetonat.
La universitat barcelonina va ser un projecte d'estat -fet que marca la decoració i la simbologia a tot l'edifici- i l'ideari de la Real Academia de San Fernando marca l'enfocament i els temes dels grans llenços, de Dionís Baixeras (tres obres), Joan Bauzà, Antoni Reynés i Ricard Anckermann. Tant les pintures com els tres medallons reials -pintats per Francesc Sans Cabot- fan enaltiment de l'Espanya borbònica.