Carrer Petritxol
(Barcelona | El Pi - Barcelonès)


Barcelona - Carrer Petritxol

Barcelona - Carrer Petritxol (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Petritxol

Barcelona - Carrer Petritxol (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Petritxol

Barcelona - Carrer Petritxol (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Petritxol

Barcelona - Carrer Petritxol (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Petritxol

Barcelona - Carrer Petritxol (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Petritxol

Barcelona - Carrer Petritxol (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Petritxol

Barcelona - Carrer Petritxol (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Petritxol, 16

Barcelona - Carrer Petritxol, 16 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Petritxol, sala Parés

Barcelona - Carrer Petritxol, sala Parés (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Petritxol. Mosaic de l'auca del senyor Esteve

Barcelona - Carrer Petritxol. Mosaic de l'auca del senyor Esteve (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Petritxol. Mosaic

Barcelona - Carrer Petritxol. Mosaic (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Petritxol. Mosaic

Barcelona - Carrer Petritxol. Mosaic (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Petritxol. Mosaic de Sant Jaume

Barcelona - Carrer Petritxol. Mosaic de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2024)



TipusConjunt urbanístic
PeríodeSegle XIX
Situació Petritxol
InterèsEspecial interès Interessant
L'estret i curt carrer de Petritxol és sens dubte un dels més populars de Barcelona, amb les seves concorregudes granges i llibreries. Va ser obert l'any 1465 aprofitant un camí medieval que anava del Pi a Portaferrissa, tot i que d'aquella època no en resta cap vestigi. El nom prové del propietari dels terrenys que travessava el carrer. La major part de façanes són del darrer terç del segle XVIII i de mitjan XIX. Hi destaca el gran casal setcentista del núm. 1, la casa Fontrodona, al núm. 4, projectada per Miquel Garriga Roca el 1877, i la Sala Parés, una de les galeries d'art més antigues i reputades de Barcelona, oberta l'any 1840. Va ser el primer carrer íntegrament de vianants, empedrat i sense voreres, l'any 1959.

Una de les singularitats del carrer és el conjunt de plafons ceràmics, col·locats cap als anys 60 del segle XX, que configuren un auca. Van ser realitzats pel ceramista Jordi Aguadé.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català