Llesp
(Llesp - Alta Ribagorça)


Llesp - Nucli urbà

Llesp - Nucli urbà (Foto: Albert Esteves, 2023)

Llesp - Nucli urbà

Llesp - Nucli urbà (Foto: Albert Esteves, 2023)

Llesp - Nucli urbà

Llesp - Nucli urbà (Foto: Albert Esteves, 2023)

Llesp - Nucli urbà

Llesp - Nucli urbà (Foto: Albert Esteves, 2023)

Llesp - Nucli urbà

Llesp - Nucli urbà (Foto: Albert Esteves, 2023)

Llesp - Façana d'una casa a la plaça de Llesp

Llesp - Façana d'una casa a la plaça de Llesp (Foto: Albert Esteves, 2023)

Llesp - Matacà en una casa a la plaça de Llesp

Llesp - Matacà en una casa a la plaça de Llesp (Foto: Albert Esteves, 2023)

Llesp. Postal antiga

Llesp. Postal antiga

Façana d'una casa a la plaça de Llesp

Façana d'una casa a la plaça de Llesp (Foto: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, 1890-1904)

Plaça de Llesp

Plaça de Llesp (Foto: Joan Roig Font -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1920)

Llesp - Casa del ferrer

Llesp - Casa del ferrer (Foto: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, 1890-1936)



TipusConjunt urbanístic
Situació Crtra L-500 km 20, trencall, km 4
Tot i que després va arribar a ser cap de municipi (des de 1812 a 1968), a l'edat mitjana Llesp era un llogaret que pertanyia a Castilló de Tor. Així consta en un document de 1054 pel qual el rei Ramir I d'Aragó es fa amb Castilló de Tor i les seves "antigues viles" Cóll i Llesp (Colle et Lespe. L'any 1380, Pere el Cerimoniós va cedir la senyoria del lloc al bisbat de Lleida, que la va mantenir, per bé que infeudada als barons d'Erill, fins a la fi de l'antic règim. Al fogatge de 1553 hi consten 8 cases (Lo Vicari, Casa de Joan Bailes, Casa d'Antoni del Ferrer, Casa d'Arnau de Quintana, Casa de Bernat de Salvany, Jaume de Massa, Casa de Joan de Colom i Casa de Berenguer Mora)*. Actualment, no té gaires cases més, moltes d'elles restaurades. En destaca una, amb un matacà que defensava la porta. L'església, dedicada a sant Martí, és d'origen romànic tot i que molt transformada.


*Iglésies Fort, Josep: El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives Casajoana, 1979-1981.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català