Erillcastell
(Malpàs - Alta Ribagorça)

El poble d'Erillcastell, actualment abandonat i en estat ruïnós, es va formar a redós del castell d'Erill, origen de la baronia homònima i d'una de les més importants nissagues senyorials catalanes. Està situat a migdia del Pic Redó, dominant la vall de Peranera, a uns 1.440 m d'altitud. S'hi pot accedir per un camí que surt de Malpàs, després de caminar poc menys d'una hora, o des de Peranera.

El castell (castro Erilli) està documentat des de l'any 1022, quan formava part de les possessions del comtat del Pallars Sobirà. Uns anys després, el 1064, va passar a mans del comte del Pallar Jussà. El primer membre documentat dels Erill és Ramon I (1077). Un dels seus nets, Ramon II d'Erill, va ser un dels cavallers més influents en la cort del rei aragonès Ramir II i va col·laborar en la unió amb Catalunya. Les possessions dels Erill s'estengueren, des d'Erillcastell, cap a les valls properes, entre elles la de Boí i, posteriorment, cap a la Segarra. Al segle XIII, Berenguer d'Erill, bisbe de Lleida, va ser un dels principals consellers del rei Jaume I. El 1599 els barons d'Erill, que eren també vescomtes de Pallars, esdevingueren comtes d'Erill, als quals el 1708 l'Arxiduc Carles concedí el reconeixement de Grandes de España.

Al fogatge de 1553 hi constaven 6 focs, el mateix nombre que esmenta Pascual Madoz al seu Diccionario geografico de mitjan segle XIX. A la Geografia General de Catalunya, de començament del segle XX, Ceferí Rocafort xifra els edificis en 12 i els habitants en 39. L'any 1970 encara hi constaven 9 habitants. Avui és un poble fantasma, amb les seves cases enrunades però amb les seves estructures encara dempeus.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí