Ruïnes del monestir de Santa Maria de Lavaix
(El Pont de Suert - Alta Ribagorça)

Negat per les aigües el pantà d’Escales, les escasses restes d’aquest antic monestir només són visibles quan el nivell de l’embassament és molt baix. Es desconeix el seu origen, que alguns autors situen al segle X i que altres identifiquen amb el denominat monestir de Vilanova, actiu al segle IX. El seu valuós fons documental va desaparèixer al segle XIX, probablement amb la desamortització, tret d’un cartoral del segles XII-XIII que havia estat copiat pel prior de Meià al segle XVIII. Se sap que, l’any 947, estava subjecte a la regla monacal benedictina. Al llarg de l’alta edat mitjana, el monestir va gaudir de la protecció dels comtes de Ribagorça i del Pallars. L’any 1018, Ramon III de Pallars Jussà i la seva muller Major de Ribagorça lliuraren al monestir la vila de Suert, situada en un turó proper, actualment desapareguda. A finals d’aquell mateix segle, l’any 1092, el monestir canvià la regla benedictina per la canonical i es va mantenir com a canònica fins al segle XIII. L’any 1223, els canonges i el bisbe d’Urgell demanaren al papa Honori III la conversió de Santa Maria de Lavaix en una abadia cistercenca, depenent del monestir gascó de Bonafont. I així es va mantenir fins a l’exclaustració, l’any 1835, en un moment en el qual gaudia d’importants rendes i importants extensions de terra. A partir d’aquell moment va començar la degradació i l’espoli dels seus edificis, ja del tot enrunats quan es va construir l’embassament, als anys 50 del segle XX. Ceferí Rocafort, als inicis del segle XX, esmenta que el monestir abandonat va esdevenir pedrera pública pels veïns del Pont de Suert.

En l’actualitat només queden algunes restes de l’església, bàsicament un pilar amb l’arrencada de l’arc de l’absidiola sud i algunes bases dels murs perimetrals. Tanmateix, a través de les fotografies i dibuixos antics que s’han conservat, es pot deduir que el monestir s’organitzava al voltant d’un claustre, a la banda nord del qual es situava l’església, la qual era de nau única, coberta amb volta de canó i capçada originalment amb tres absis. En època tardana, l’absis central es va allargar i convertir en un gran presbiteri rectangular. A començament del segle XX es conservaven, en una casa del Pont de Suert, 16 capitells procedents del monestir de Lavaix. D’aquests només se’n coneixen tres, en l’actualitat, un a la casa Jaumot, del Pont de Suert, i dos més a la casa Junyent, d’Esplugues de Llobregat. En altres cases del Pont de Suert s’hi poden veure diversos elements procedents del monestir.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí