Colònia Enher
(El Pont de Suert - Alta Ribagorça)


El Pont de Suert - Colònia Enher

El Pont de Suert - Colònia Enher (Foto: Albert Esteves, 2023)

El Pont de Suert - Colònia Enher

El Pont de Suert - Colònia Enher (Foto: Albert Esteves, 2023)

El Pont de Suert - Colònia Enher

El Pont de Suert - Colònia Enher (Foto: Albert Esteves, 2023)

El Pont de Suert - Colònia Enher

El Pont de Suert - Colònia Enher (Foto: Albert Esteves, 2023)

El Pont de Suert - Colònia Enher

El Pont de Suert - Colònia Enher (Foto: Albert Esteves, 2023)

El Pont de Suert - Colònia Enher

El Pont de Suert - Colònia Enher (Foto: Albert Esteves, 2023)

El Pont de Suert - Colònia Enher

El Pont de Suert - Colònia Enher (Foto: Albert Esteves, 2023)

El Pont de Suert - Colònia Enher

El Pont de Suert - Colònia Enher (Foto: Albert Esteves, 2023)

El Pont de Suert - Central Hidroelèctrica

El Pont de Suert - Central Hidroelèctrica (Foto: Albert Esteves, 2023)

El Pont de Suert - Colònia Enher. Postal antiga

El Pont de Suert - Colònia Enher. Postal antiga

El Pont de Suert - Colònia Enher. Postal antiga

El Pont de Suert - Colònia Enher. Postal antiga



TipusConjunt urbanístic
Període1940-1975
AutorJosé Rodríguez Mijares / Adolf Florensa
Situació Av. Victoriano Muñoz i voltants
La companyia elèctrica Enher (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana) va desenvolupar un ambiciós pla hidroelèctric al riu Noguera Ribagorçana amb nombrosos salts i dues grans centrals hidroelèctriques, entre els anys 50 i començament dels 60, quan era dirigida per Victoriano Muñoz i Oms. Per aquest projecte es va haver de contractar personal qualificat i directius, a més d'un gran nombre de treballadors. I això va fer necessari planificar un barri residencial, amb tots els equipaments, on poguessin viure amb les seves famílies. Hi havia dos tipus de construccions, les destinades als directius i tècnics, de majors dimensions i qualitat en els acabats, i les dels treballadors, més senzilles però força dignes, en total gairebé un centenar d'habitatges. Es van seguir els criteris urbanístics més innovadors a l'època, amb plantejaments propis de les ciutats-jardí. Va encarregar-se del projecte l'arquitecte José Rodríguez Mijares, que va comptar amb la col·laboració d'Adolf Florensa.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català