La Ràpita
(La Ràpita - Montsià)
Panoràmica de la Ràpita (Foto: Albert Esteves, 2023)
Panoràmica de la Ràpita (Foto: Albert Esteves, 2023)
Panoràmica de la Ràpita (Foto: Albert Esteves, 2023)
Panoràmica de La Ràpita. Postal antiga
| Tipus | Conjunt urbanístic |
|---|---|
| Període | Segle XVIII |
| Situació |
El nom de la Ràpita (fins a 2022 Sant Carles de la Ràpita) deriva del nom àrab ribbat, que vol dir torre fortificada, segurament construïda pels musulmans abans de la conquesta cristiana. Després d'aquesta, Ramon Berenguer III va concedir el lloc al monestir de Sant Cugat, l'any 1097. Més tard, el 1260, va passar a mans dels hospitalers, els quals hi establiren una comunitat de monges.
Tanmateix, l'origen del poble és molt més modern. L'any 1780, el rei Carles III va decidir crear una "nueva y real población" amb l'objectiu de convertir el port dels Alfacs en un els enclavaments comercials més importants de la Mediterrània. Per això, calia construir un canal de navegació que connectés Sant Carles amb Amposta. Alhora, es van començar a alçar nous edificis administratius dins l'estil neoclàssic vigent a l'època. Tanmateix, els problemes econòmics i la mort del rei van fer avortar el projecte i la majoria d'aquests edificis, com el palau de la plaça Carles III, la denominada Església Nova o la Glorieta, van quedar inconclusos. L'any 1794 es van aturar definitivament les obres. Tot i això, els pobladors que s'havien instal·lat a l'indret, atrets per aquell ambiciós projecte, van continuar progressant, gràcies a la pesca i -des de mitjan segle XIX- al conreu de l'arròs i l'explotació de les salines. I així es va anar configurant l'actual nucli urbà.
Tanmateix, l'origen del poble és molt més modern. L'any 1780, el rei Carles III va decidir crear una "nueva y real población" amb l'objectiu de convertir el port dels Alfacs en un els enclavaments comercials més importants de la Mediterrània. Per això, calia construir un canal de navegació que connectés Sant Carles amb Amposta. Alhora, es van començar a alçar nous edificis administratius dins l'estil neoclàssic vigent a l'època. Tanmateix, els problemes econòmics i la mort del rei van fer avortar el projecte i la majoria d'aquests edificis, com el palau de la plaça Carles III, la denominada Església Nova o la Glorieta, van quedar inconclusos. L'any 1794 es van aturar definitivament les obres. Tot i això, els pobladors que s'havien instal·lat a l'indret, atrets per aquell ambiciós projecte, van continuar progressant, gràcies a la pesca i -des de mitjan segle XIX- al conreu de l'arròs i l'explotació de les salines. I així es va anar configurant l'actual nucli urbà.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí