Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XIII a XV |
Situació |
Barri de Sant Cristòfol. Ermita |
Inclosa actualment dins de la urbanització de Sant Cristòfol, originalment era una capella aïllada, que va arribar a tenir parròquia pròpia. Està documentada des de 1194, però és probable que ja existís al segle XI, donat que el lloc denominat Sancto Christoforo ja és esmentat l'any 1078. Va ser sufragània de Sant Julià de Lliçà d'Amunt fins a l'any 1453, que passà a ser-ho de Santa Eulàlia. Molt afectada pels terratrèmols de mitjan segle XV, va ser pràcticament reconstruïda dins del mateix segle.
L'edifici, d'una sola nau rectangular coberta amb teulada a dues aigües i capçat amb un absis semicircular, va ser molt alterat en la restauració duta a terme l'any 1966, dirigida per l’arquitecte Camil Pallàs Arisa. Es va sobrealçar i es va fer una volta nova de canó, eliminant el campanar d'espadanya que la caracteritzava i la sagristia. Sembla que abans de la reforma, la coberta era plana. El portal, situat al frontis, és de mig punt. L'aparell està format per carreus de mida mitjana ben tallats i arrenglerats.