Tipus | Muralles i torres fortificades |
Període | Segle XIII a XV |
---|
Estil | Gòtic |
Situació |
Pg. Francesc Macià / Plaça Octavià |
Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
Quan es va fundar el monestir de Sant Cugat, al segle IX, les ràtzies sarraïnes eren encara freqüents i el cenobi es va haver de dotar d'un perímetre emmurallat que el defensés. De la fortificació primitiva, que comptava amb un fossat, queden restes escasses. Les muralles que ens han pervingut són majoritàriament del segle XIV, quan es va ampliar el clos monàstic per la part de llevant, amb reformes al segle XVII. Les muralles estaven defensades per torres hexagonals, que van ser esmotxades i reduïdes en alçada per un decret de Felip V, al segle XVIII. Al mateix temps, es van aprofitar les parts inferiors com a dipòsits d'aigua per regar els horts situats extramurs.
Les torres més ben conservades són les del sector de llevant, al costat de la capçalera, i les que formen part del palau abacial. Una d'elles és la torre del Portal Major o de l'Homenatge, on hi havia la porta d'entrada al monestir, un gran portal adovellat de mig punt defensat per dues espitlleres baixes. Es conserven restes del matacà, però han desaparegut la barbacana i els merlets que la coronaven.