Muralles del recinte monàstic
(Monestir de Sant Cugat del Vallès - Vallès Occidental)


Monestir  de Sant Cugat del Vallès - Muralles

Monestir de Sant Cugat del Vallès - Muralles (Foto: Albert Esteves, 2014)

Sant Cugat del Vallès - Torre del Portal Major o de l'Homenatge

Sant Cugat del Vallès - Torre del Portal Major o de l'Homenatge (Foto: Albert Esteves, 2023)

Sant Cugat del Vallès - Torre del palau abacial

Sant Cugat del Vallès - Torre del palau abacial (Foto: Albert Esteves, 2023)

Monestir de Sant Cugat del Vallès - Porta del recinte murat

Monestir de Sant Cugat del Vallès - Porta del recinte murat (Foto: Albert Esteves, 2023)

Monestir  de Sant Cugat del Vallès - Torre de la muralla

Monestir de Sant Cugat del Vallès - Torre de la muralla (Foto: Albert Esteves, 2023)

Monestir  de Sant Cugat del Vallès - Torre de la muralla

Monestir de Sant Cugat del Vallès - Torre de la muralla (Foto: Albert Esteves, 2023)

Monestir  de Sant Cugat del Vallès - Torre de la muralla

Monestir de Sant Cugat del Vallès - Torre de la muralla (Foto: Albert Esteves, 2023)

Monestir  de Sant Cugat del Vallès - Torre de la muralla

Monestir de Sant Cugat del Vallès - Torre de la muralla (Foto: Albert Esteves, 2023)

Monestir  de Sant Cugat del Vallès - Torre de la muralla

Monestir de Sant Cugat del Vallès - Torre de la muralla (Foto: Albert Esteves, 2023)



TipusMuralles i torres fortificades
PeríodeSegle XIII a XV
EstilGòtic
Situació Pg. Francesc Macià / Plaça Octavià
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Quan es va fundar el monestir de Sant Cugat, al segle IX, les ràtzies sarraïnes eren encara freqüents i el cenobi es va haver de dotar d'un perímetre emmurallat que el defensés. De la fortificació primitiva, que comptava amb un fossat, queden restes escasses. Les muralles que ens han pervingut són majoritàriament del segle XIV, quan es va ampliar el clos monàstic per la part de llevant, amb reformes al segle XVII. Les muralles estaven defensades per torres hexagonals, que van ser esmotxades i reduïdes en alçada per un decret de Felip V, al segle XVIII. Al mateix temps, es van aprofitar les parts inferiors com a dipòsits d'aigua per regar els horts situats extramurs.

Les torres més ben conservades són les del sector de llevant, al costat de la capçalera, i les que formen part del palau abacial. Una d'elles és la torre del Portal Major o de l'Homenatge, on hi havia la porta d'entrada al monestir, un gran portal adovellat de mig punt defensat per dues espitlleres baixes. Es conserven restes del matacà, però han desaparegut la barbacana i els merlets que la coronaven.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català