Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XVI-XVII |
Situació |
Camí de Sant Lleïr |
Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Situada entremig de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, l'ermita actual és fruit d'una refecció d'inicis del XVI sobre una primera capella erigida en època romànica. El cognom Sant Lleïr, associat a la capella, està documentat des de 1151, la qual cosa fa pensar que l'ermita ja existia en aquella època. El primer document que en fa referència és de 1303, quan el bisbe de Barcelona designà com a ermità a Bernat de Terrades. L'any 1342, el rector de Caldes de Montbui, Bernat de Mont-rodon, que té el seu sarcòfag a l'interior de la capella, hi funda un benefici, la "prepositura de Sant Lleïr". Aquesta prepositura (rang inferior a priorat) es va mantenir en mans de la família Mont-rodon i els seus descendents fins a començament del segle XX.
La capella, annexa a la Casa de la Prepositura, és un edifici d'una sola nau de planta rectangular reforçada amb uns enormes contraforts laterals. La porta té llinda monolítica i grans carreus motllurats als brancals. Al seu damunt hi ha un gran escut episcopal, de 1588, el del bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris. Entre la capella i la casa s'alça el campanar d'espadanya.