Alcanar
(Alcanar - Montsià)

Situat a l'extrem sud de Catalunya, al marge esquerre de la Sénia, a tocar amb el País Valencià, el terme d'Alcanar ha estat tradicionalment dins del radi d'influència de Vinaròs. El nucli urbà podria tenir el seu origen en època romana, però es va consolidar durant el període musulmà, quan es va generalitzar el conreu de l'olivera. L'urbanisme del sector més antic, format per carrers tortuosos i costeruts, és herència d'aquella època. Amb tot, el petit nucli inicial, gairebé despoblat després de la conquesta, va adquirir rellevància a partir de la carta de poblament atorgada l'any 1252, la qual va atraure pobladors cristians vinguts d'arreu de Catalunya. A l'edat mitjana era un poble emmurallat, format per unes 150 cases repartides entre els carrers Major, del Forn, de Jesús, dels Arcs i de la Claveguera. De la muralla es conserva només una torre, al carrer Nou. Al segle XVIII es va fer el primer eixample, per la banda de llevant, i al XIX es va produir l'expansió pels sectors nord i de ponent.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí