Edifici d'oficines Passeig de Gràcia, 19b
(Barcelona | Passeig de Gràcia - Barcelonès)


Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Albert Esteves, 2022)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b

Barcelona - Passeig de Gràcia, 19b (Foto: Anna Corcoll, 2023)



TipusEdifici residencial
Període1940-1975
EstilEstils contemporanis
AutorJosep Rodríguez Lloveras
Situació Passeig de Gràcia, 19b / Diputació, 256
Edifici d'oficines de 1960 de l'arquitecte Rodríguez Lloveras, que s'enllaça al llarg de tot el tram del carrer Diputació, des de passeig de Gràcia, amb l'hotel Calderón, que ell mateix havia projectat a la rambla Catalunya poc temps abans.

Es tracta d'una tipologia consubstancial al moment, cos de vidre i metall, un mur cortina funcional. El distingeix el xamfrà arrodonit, amb fileres que alternen quatre i tres obertures i s'ajunten en forma de plec. El sòcol, però, esdevé una peça molt més clàssica, tant per l'ús de marbre -negre-, com per les columnes i pilastres adossades. De fet, tant la forma del xamfrà com el sòcol i els seus elements són hereus de la famosa perfumeria Magda, establerta aquí mateix el 1947, quan es va modificar el xalet de César Ortembach -projectat per Emili Sala Cortés el 1899-, eliminant-ne una part per construir aquests baixos comercials.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català