Tipus | Art funerari |
Període | Segle XIX |
---|
Autor | Manuel Oms Canet |
Situació |
Cementiri. Guardiola, 1 |
Molts cementiris amaguen històries on el misteri i la realitat o, de vegades la llegenda, es conjuminen per despertar la nostra admiració, o si més no, una morbosa curiositat. Al cementiri de Vilafranca aquesta és la tomba dedicada a Matilde.
Matilde Odoardo va ser una jove cubana que va morir a Barcelona, víctima accidental d'un tiroteig en una bullanga revolucionària, quan una bala perduda va entrar per la galeria de casa seva i li va perforar el crani. Va morir en braços del seu marit, el doctor i indià Ulpià Dellundé. Era l'any 1870 i Matilde tenia 26 anys. El marit va encarregar el sepulcre a l'escultor Manuel Oms Canet (Barcelona, 1842 / 1889), que va projectar un sarcòfag de factura delicada, presidit per la figura d'un àngel orant.
Segons la tradició local, un dia de l'any 1917 l'escriptor i filòsof Eugeni d'Ors, passejant-se pel cementiri de Vilafranca, va topar amb aquesta tomba i, en conèixer la història, va decidir que volia ser enterrat en ella. Després es va saber que, sorprenentment, Matilde era una parenta llunyana seva, filla adoptiva del seu besavi. Per poder satisfer el desig del controvertit assagista, l'Ajuntament va haver d'adquirir el sepulcre, on va resultar que també estava enterrat el seu besavi. Això va fer bo el poema que l'escriptor havia publicat a la Vanguardia l'any 1944, quan va ser declarat fill adoptiu de Vilafranca: La saba del terrer de Vilafranca / m’empenyia a enfilar-me a d’altres cels / i a l’hora de florir l’última branca / tot d’un cop em floreixen les arrels.
Text: Albert Esteves