Tipus | Conjunt urbanístic |
Situació |
|
El primitiu poble d'Ulldecona va néixer a redós de la fortalesa sarraïna situada dalt d'un puig, que després va ser convertida en comanda de l'orde dels Hospitalers. L'any 1274, el castellà d’Amposta va concedir llicència als pobladors perquè s'instal·lessin a la vall (a la Dominicatura de la Foia). Els pobladors podien conservar-ne les primeres cases i emportar-se’n les pedres i les fustes. El poble va ser planificat a partir d'una traça reticular ortogonal i estava reclòs dins d'una muralla, amb quatre portals. A partir de l'arribada del ferrocarril, el 1867, el nucli urbà va començar a expandir-se extramurs i, abans de començar el segle XX, ja s'havien enderrocat les torres dels portals i la major part de la muralla.
Al centre històric d'Ulldecona es conserven notables construccions d'època diversa, des d'edificis medievals com l'església de Sant Lluc, els porxos de la plaça Major o l'antiga casa de la Comanda, altres de renaixentistes com l'antic claustre del convent de Sant Domènec, ara Casa de la Vila, fins a edificis modernistes entre els quals destaquen els projectats per Cèsar Martinell (casa de la Feligresa, molí d'oli).