Església de Sant Julià
(Lliçà d'Amunt - Vallès Oriental)

Església d'origen romànic però molt transformada entre els segles XV i XVI. És en aquest darrer segle quan va adquirir el seu aspecte actual. De la segona meitat del segle XVI és el campanar, el cor, les capelles laterals i la portada. L'any 1946 es va allargar la nau, desplaçant l'absis cap a llevant, aprofitant el material antic, i es va construir la sagristia.

La parròquia de Sant Julià de Lliçà d'Amunt és esmentada per primer cop l'any 946. L'any 1149, el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja va fer-la dependent del monestir de Sant Miquel del Fai, el domini del qual es va mantenir fins a l'any 1751.

És un edifici de planta basilical, de tres naus, la central coberta amb volta apuntada i capçada amb un absis semicircular de falsa aparença romànica. Les naus estan separades per dos arcs sostinguts per unes columnes cilíndriques modernes que substitueixen els pilars originals. Té un campanar de dos cossos, el primer tram fet amb paredat com la resta de la façana i el tram superior amb carreus ben escairats i coronat amb una barana amb gàrgoles. La portada, de coronament apetxinat, és renaixentista, dins d'un estil semblant a la de Llinars del Vallès, construïda cap a 1570. Té mènsules esculpides amb testes humanes i d'angelets. A la part baixa del campanar hi ha dues làpides incrustades, probablement del segle XV.

A l'interior es conserva una pila baptismal feta amb pedra de Girona, del segle XVI. Presideix el presbiteri una imatge de Crist de l'escultor Manuel Cusachs, fosa en bronze pel fonedor local Manuel Parellada.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí