Palau Moja - Barcelona | La Rambla

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2008)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2008)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Anna Corcoll, 2009)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Palau Moja (Foto: José Aguado, 2016)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Carmen-Gloria Moya, 2010)

Barcelona - Palau Moja (Foto: José Aguado, 2016)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Carmen-Gloria Moya, 2010)

Barcelona - Palau Moja (Foto: José Aguado, 2016)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Sergi Suárez, 2024)

Barcelona - Palau Moja (Foto: Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 1907)

Barcelona - Enderrocament dels jardins del Palau Moja (Foto: Carlos Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 1934)

Tipus	Edifici residencial
Període	Segle XVIII
Estil	Neoclassicisme
Autor	Josep Mas d'Ordal / Antoni Rovira Trias (reforma) / Joaquim Vilaseca Rivera (reforma) / Francesc Mitjans Miró (reforma)
Situació	Portaferrissa, 1 / Rambla, 118
Interès	Especial interès
Protecció	Bé cultural d'interès nacional (BCIN)

Palau senyorial que van fer edificar el marquès de Moja, Josep de Copons, i la seva esposa M. Lluïsa Descatllar a l'indret que ocupava una de les torres de la Porta Ferriça, oberta a les muralles medievals de Barcelona. Va ser projectat per Josep Mas d'Ordal, autor de l'església de la Mercè, de Sant Vicenç de Sarrià i del palau episcopal. Les obres van iniciar-se el 1774 i van durar deu anys. Antoni Rovira Trias en fa la loggia, a l'extrem oposat del jardí, el 1856. El palau va pertànyer als Moja fins que, el 1865, Josepa de Sarriera i de Copons va morir sense descendència i va ser adquirit per Antonio López i López, marquès de Comillas, que va fixar-hi la seva residència a partir de 1875 i va instal·lar al segon pis les oficines de la Compañía Transatlántica, de la qual n'era fundador i president. Entre 1876 i 1891 hi va residir també Jacint Verdaguer, capellà privat i almoiner dels Comillas. L’any 1981 la Generalitat de Catalunya va comprar l’edifici i va efectuar una acurada restauració, de la mà de Francesc Mitjans.

L'edifici s'inscriu plenament dins l'estil neoclàssic, amb una allargada façana decorada amb plafons ocres i rogencs i coronada amb un frontó central. Els porxos són fruit d'una intervenció duta a terme per Joaquim Vilaseca als anys trenta encomanada per Joan Antoni Güell, descendent dels marquesos. Un element destacat de l'edifici és l'escalinata noble, recoberta de marbre. Però la joia del palau és el gran saló de planta quadrada i dos pisos d’alçada, decorat amb pintures de Francesc Pla, el Vigatà. Els jardins li van ser amputats per edificar-hi els magatzems del Sepu.

Sempronio, en un article publicat a la Vanguardia l'any 1982, deia el següent: Se ha dado por descontado que el palacio Moya aspiraba a competir con el de la Virreina. ¡Estupenda emulación entre señores! Más justamente entre damas, pues las enfrentadas habrían sido la señora Amat, la virreina, i la marquesa de Moya i de Cartellà. Ambos edificios pertenecen al barroco tardío, penetrado ya por el retorno al clasicismo. Arquitectura, en el caso de los Moya, suntuosa aunque austera.*

La Vanguardia, 21 de novembre de 1982

Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí

Palau Moja(Barcelona | La Rambla - Barcelonès)

Palau Moja
(Barcelona | La Rambla - Barcelonès)