Castell de Fluvià. Capella de Sant Cebrià
(Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental)


Sant Esteve de Palautordera - Castell de Fluvià. Capella de Sant Cebrià

Sant Esteve de Palautordera - Castell de Fluvià. Capella de Sant Cebrià (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 1998)

Sant Esteve de Palautordera - Castell de Fluvià. Capella de Sant Cebrià

Sant Esteve de Palautordera - Castell de Fluvià. Capella de Sant Cebrià (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 1998)

Sant Esteve de Palautordera - Castell de Fluvià. Capella de Sant Cebrià

Sant Esteve de Palautordera - Castell de Fluvià. Capella de Sant Cebrià (Foto: Raül Costal -Invarquit.gencat.cat-, 2022)

Sant Esteve de Palautordera - Castell de Fluvià. Capella de Sant Cebrià

Sant Esteve de Palautordera - Castell de Fluvià. Capella de Sant Cebrià (Foto: Pere Català Roca -Invarquit.gencat.cat-, 1965)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
AutorJosep Azemar Font (reforma) / Francesc de Paula Cardoner Blanch (reforma)
Situació Integrada a l'edifici del castell
Integrada dins l'edifici del castell de Fluvià, des de l'exterior només es pot veure un tram de l'absis major, el qual va ser convertit, al segle XIV, en torre de defensa. Es va sobrealçar i es van obrir espitlleres. La capella va ser construïda cap al segle XI, probablement amb finalitats parroquials, tot i que l'escàs poblament i la puixança de Palautordera la fer innecessària.

Per descobrir l'estructura de la capella cal observar-la des de l'interior, on destaquen els frescos moderns de Josep Morell Macias (1899-1949): a l'absis, una Maiestas Domini amb el tetramorf, àngels, l'Anyell, sants, i escenes de l'Antic Testament, i a les absidioles laterals, on les pintures s'acompanyen d'imatges de l'escultor Frederic Marès. I dues escultures més, sant Cebrià i santa Cristina, del taller Renart.

És un edifici d'una sola nau, amb capçalera trilobulada i absis de planta lleugerament ultrapassada. Està coberta amb una volta apuntada. L'aparell és fet amb pedra irregular, en alguns trams carejada i ben alineada, visible després de la restauració dels anys 60, de l'arquitecte Francesc de Paula Cardoner Blanch, que va retirar l'arrebossat, però va respectar aquesta decoració anterior, dels 40.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català