Façana principal
(Girona | Catedral - Gironès)


Girona - Catedral. Façana principal

Girona - Catedral. Façana principal (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Catedral. Façana principal

Girona - Catedral. Façana principal (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Catedral. Rosassa

Girona - Catedral. Rosassa (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Catedral. Façana principal

Girona - Catedral. Façana principal (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Catedral. Façana principal, de nit

Girona - Catedral. Façana principal, de nit (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Catedral. Façana principal

Girona - Catedral. Façana principal (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Catedral. Façana principal. Postal antiga

Girona - Catedral. Façana principal. Postal antiga

Girona - Primera traça de la façana, atribuïda a Miquel Llavina

Girona - Primera traça de la façana, atribuïda a Miquel Llavina (Foto: F. Miralpeix- Arxiu Capitular)

Girona - Catedral. Escultura de la Fe (1703)

Girona - Catedral. Escultura de la Fe (1703) (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Catedral. Escultura de la Caritat. Pere Costa,1733

Girona - Catedral. Escultura de la Caritat. Pere Costa,1733 (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Catedral. Escultura de l'Esperança. Lluís Bonifaç, 1733

Girona - Catedral. Escultura de l'Esperança. Lluís Bonifaç, 1733 (Foto: Albert Esteves, 2024)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
AutorMiquel Llavina, Fra Josep de la Concepció / Pere Costa. Lluís Bonifaç Sastre (escult.)
Situació Plaça de la Catedral
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
La façana principal de la catedral, construïda amb pedra local, es va iniciar l'any 1606, poc després d'haver-se enllestit la nau gòtica, però la seva construcció es va allargar més d'un segle i es va anar executant per trams. El projecte o traça va ser fet per Miquel Llavina, que va la va concebre com si es tractés d'un gran retaule. Aquest primer esquema va ser modificat després, sense variar-ne l'essència, per fra Josep de la Concepció.

El primer cos va ser bastit entre 1606 i 1686, amb una llarga aturada a causa de la guerra dels Segadors (1640-1652). Entre els anys 1690 i 1694 es va construir la grandiosa escalinata, una mica més curta que l’actual, executada pel mestre Pere Cases.

El segon cos i el tercer van ser alçats entre 1691 i 1708, sota la direcció de Bartomeu Soriano. Entremig, els monjos van decidir que calia afegir-hi els dos balcons que hi ha a banda i banda del retaule. D'aquesta època és l'escultura de la Fe, d'autor anònim.

Després d'un nou recés a causa d'una altra guerra, la de Successió, les obres es reprenen l'any 1720 amb la construcció del quart cos, amb la rosassa, envoltada d'una garlanda no prevista en els plànols, i les escultures de la Caritat i de l'Esperança, fetes pels escultors Pere Costa i Lluís Bonifàs Sastre.

El 1733, data que podem veure inscrita damunt de la rosassa, es donen per acabades les obres, a manca només de les escultures que havien d'omplir les fornícules. Haurien de passar més de dos segles perquè aquestes fossin executades, als anys 60 del segle XX.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català