Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XVIII |
---|
Estil | Barroc |
---|
Autor | Miquel Llavina, Fra Josep de la Concepció / Pere Costa. Lluís Bonifaç Sastre (escult.) |
Situació |
Plaça de la Catedral |
Interès | Especial interès |
---|
Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
La façana principal de la catedral, construïda amb pedra local, es va iniciar l'any 1606, poc després d'haver-se enllestit la nau gòtica, però la seva construcció es va allargar més d'un segle i es va anar executant per trams. El projecte o traça va ser fet per Miquel Llavina, que va la va concebre com si es tractés d'un gran retaule. Aquest primer esquema va ser modificat després, sense variar-ne l'essència, per fra Josep de la Concepció.
El primer cos va ser bastit entre 1606 i 1686, amb una llarga aturada a causa de la guerra dels Segadors (1640-1652). Entre els anys 1690 i 1694 es va construir la grandiosa escalinata, una mica més curta que l’actual, executada pel mestre Pere Cases.
El segon cos i el tercer van ser alçats entre 1691 i 1708, sota la direcció de Bartomeu Soriano. Entremig, els monjos van decidir que calia afegir-hi els dos balcons que hi ha a banda i banda del retaule. D'aquesta època és l'escultura de la Fe, d'autor anònim.
Després d'un nou recés a causa d'una altra guerra, la de Successió, les obres es reprenen l'any 1720 amb la construcció del quart cos, amb la rosassa, envoltada d'una garlanda no prevista en els plànols, i les escultures de la Caritat i de l'Esperança, fetes pels escultors Pere Costa i Lluís Bonifàs Sastre.
El 1733, data que podem veure inscrita damunt de la rosassa, es donen per acabades les obres, a manca només de les escultures que havien d'omplir les fornícules. Haurien de passar més de dos segles perquè aquestes fossin executades, als anys 60 del segle XX.