Banys àrabs
(Girona | Galligants / Sant Feliu - Gironès)

El nom popular de Banys Àrabs té poc a veure amb la realitat. De fet, es tractava d'uns banys públics situats originalment extramurs del primer clos emmurallat. El nom de Banys Àrabs és causat pel fet de tenir una disposició anàloga a la dels banys nord-africans, herència directa de les termes romanes.

Es van construir a finals del segle XII (estan documentats des de 1194), van ser destruïts pel setge francès de 1285 i reconstruïts poc després. L'any 1342, el rei Pere el Cerimoniós els va cedir al metge Bernat de Sarriera i després van passar a mas de la família Capmany. Van funcionar com a banys privats fins al segle XVI i el 1618 van ser adquirits per les monges caputxines que els van fer servir de convent. Per fortuna, la pobresa de l'orde va impedir que enderroquessin les velles estructures per fer un convent nou, i es van limitar a adaptar-se a les velles estances, que feien servir com a llenyer i bugaderia. L'any 1929 va ser lliurat per les monges i aquell mateix any es va iniciar la restauració, en la que van participar els arquitectes Rafael Masó i Emili Blanch.

L'edifici, construït a la primera meitat del segle XIII, es pot dir que no té façana. Només una senzilla porta exterior que dona accés a un vestíbul del qual es passa als banys, dividits en quatre sales. La més espectacular és la primera, el vestidor o apoditeri, que servia alhora d'espai de descans. Té al seu centre una piscina octogonal damunt la qual hi ha una llanterna, coberta amb una cúpula que descansa sobre columnes a través d'arcs de mig punt. Ja damunt del sostre, emergeix un altre grup de columnes, més baixes, que són les que aguanten directament la cúpula. Totes les columnes estan capçades amb capitells finament esculpits. Al costat d'aquest primer espai hi havia la sala freda o frigidari, un petit espai cobert amb volta de falsa aresta, entès més aviat com un espai de pas. Des d'aquesta sala s'accedeix a una d'intermèdia, la sala tèbia o tepidari, coberta amb volta de canó seguit i a l'extrem de la qual hi ha dues alcoves. Aquí els usuaris s'aclimataven mentre rebien massatges, conversaven o fins i tot menjaven i bevien. I finalment hi ha la sala calenta o caldari, més reduïda, coberta també amb volta de canó, semblant al que avui coneixem com a sauna. Al seu costat hi havia el forn i les calderes que proporcionaven l'aigua calenta.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí